"L'art de la pedra seca" es va incloure a la llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Unesco en una reunió del comitè, considerant que es una manifestació cultural internacional.
En aquest esdeveniment van participar vuit països europeus , entre ells Espanya on es
poden trobar exemples d'aquesta tècnica a Andalusia, Astúries,
Extremadura, Galicia, Valencia, Balears, Catalunya i Aragó,
Espanya queda situada com a quart
país amb manifestacions d'aquest Patrimoni Cultural sent dels països que tenen
mes diversitat.
L'art de la pedra en seca es refereix a les
construccions de pedra superposant-les unes sobre les altres sense
utilitzar cap material per enganxar-les.
Les estructures de pedra seca es troben
principalment a les zones rurals , en terrenys empinats, tant dintre com fora
d'espais habitats. Es garanteix l'estabilitat amb una cuidada selecció
i col·locació de les pedres.
Son mètodes utilitzats per les persones, des de la
prehistòria fins a la actualitat per a organitzar els espais de vida i de
treball optimitzant els recursos naturals i humans per habitatge, reserves d'aigua, agricultura i ramaderia. Tenen un paper vital per a la prevenció d'accidents en el terreny, lluitant contra l'erosió i desertització
de la terra, millorant la biodiversitat al facilitar condicions
microclimàtiques adequades per a la agricultura.
A darrers d'octubre passat es va celebrar a Albelda una
conferencia titulada L'Aigua i la pedra seca: De les garrigues a la Llitera"
per Ignasi Aldomà , professor de la Universitat de Lleida geògraf
expert en planificació territorial i del aigua.
El professor va explicar els cicles
de l'aigua i les estratègies tradicionals per a gestionar-la en els
pobles de secà, identificant les construccions adients: pous , aljubs,
sèquies...Es arquitectura popular com a patrimoni d’interès per a
la població i els visitants.
La xarrada va derivar en qüestionar el model
agrari actual sostingut per subvencions i que no garanteix la fixació de
la població rural.
Insinuant que la aposta per un model
agroecològic, amb la recuperació dels models tradicionals per
gestionar l'aigua tenint en compta les varietats locals i els circuits
alternatius de comercialització, seria pertinent per el
futur del pobles tant de secà com de regadiu.
Aquesta conferència va formar part d'un cicle
que el CELLIT va programar per la tardor del 2018 entre les que hi havia tractant
el tema de les voltes per Mateu Esquerra a Alcampell, Laia Brualla
a Altorricó i Rubén Oliver a Tamarit.
J. Motis P
No hay comentarios:
Publicar un comentario