Sialls Florits

 Siscalls en català , sisallos en castellà, al poble es diuen sialls. Matoll molt abundant i,al mateix temps, inadvertit.

                               

 No son plantes de jardí, ni reconegudes com a flors silvestres. Tampoc son plantes aromàtiques com el timó u el romer, no fan olor, ni  pudor  com la botxa u la xolibarda, s'en parla menys que de les argelagues o de les soses, però allà estan per tot arreu, a peu de montanya, per les espones, als límits dels camps erms.Es por dir que al lloc és el matoll més abundant, inclús hi ha una partida que porta el nom de siallar. Allà estan i han estat sempre envoltant el poble i omplint el terme, tan discrets , tan inadvertits , no son admirats ni perseguits. 

                                 Recordats com a matolls verds de diferents tamanys, vet aqui que després de molts anys d' anar pel mon en un paisatge de tardor vaig veure tots el sialls florits  com si no els hagués vist mai, encara que sempre haurà estat així.

       

 Al viure lluny quan podia veure el camp del poble, de tant en tant, quedava un flash visual de cada estació: 

A la tardor esgrogaïda, els camins polsosos, les herbes que s'estan secant, el record de les patarotes florides a la fassera, la xolibarda verda i groga a la banqueta de la segundària sense aigua, les sisques amb els seus rams, les figueres que ja no hi son, una cabana tancada, un corral desaparegut, una mangranera carregada de fruits i ignorada, els bancals amarronats i...amb unes floretes fines entre blavoses i rosades están els sialls florits.

Al hivern en uns dies emboirats, paisatges difuminats, un sol descafeïnat enorme i ataronjat amagantse molt avall mentres esperava la familia que arribes de collir olives. Els camps estaven plens d'arbres pelats, amb gotetes que s'han quedat sòlides penjant i els  sialls gebrats.

La primavera quan tot comença a reviure, les plantes volent llucar i la llum a espabilar,  estan els sialls revifats.

 Al estiu , amb abundancia de llum, la varietat de colors de cultius i de collites, abundancia d'aigua i els díes tan llargs ,estan els sialls medrant 

En algunes temporades hi ha a les espones unes masses grises, amb una base molt fosca i recargolada, son els sialls rostits per la sequera. Sempre disposats a tornar  a brotar, com tantes vegades haurà passat. 

                                               

   Els sialls  que no donen ni treuen, no estan ben vistos ni mal, no fan  falta ni nosa a ningú. Sempre han estat i estaran abans que nosaltres i després, representen la persistència i els sentiments. Sentiments de nostàlgia de coses i persones que ja no hi son. I sentiments d'anyorança  pensant en quan els podrem tornar a observar, els sialls, el poble i el que hi ha. 

                                            

Reflexions fetes ja fa molt de temps passejant del poble (Albelda) al siallar, passant per l'armallós i el saladar (partides de les moltes que hi ha al terme)

J Motis P