Sociedad rural. Conferencias. Etnografia

Entre tantes iniciatives de CELLIT, aquesta tardor s’ ha dut a terme un cicle de conferències tractant de la Etnografia  Lliterana  a Binèfar , Albelda, Alcampell, Altorricó i Tamarit  entre el 21 d’octubre i  l’11 de novembre.

A  Binèfar E. M. , etnògraf aragonès, va donar una documentada conferencia –“ “Piedras rituales y funcionales del Alto Aragón”-  tractant de pedres funcionals i rituals a la comarca,   a d’altres punts de la geografia espanyola i europea.

Pedres  de cultures antigues, roques sugerents,  dolmens i menhirs de temps primitius com a llocs de culte.  Es troben altars rupestres, coves  per a rituals, o pedres sacralitzades que permeten aprofundir amb les  llegendes, bruixeria , interpretació del cosmos, i calendaris  lunars.  Relacionat amb les persones  es troben  altars de sacrifici  i  espais  que feien servir d’habitatge.

 Monesma va resaltar que a la lLitera  hi ha restes de  cellers  per  a raïms  que s’estan estudiant  per investigadors  i per el propi CELLIT.

  Diuen que va  ser com entrar en la essència dels avantpassats  primitius en una xerrada  concisa i emotiva que va deixar amb ganes de més.

Al  TdF 131 hi ha amplia  informació publicada  de la conferència d’aquest cercle  en la que I. A. professor de geografia, tracta del aprofitament del aigua  quant escassejava amb la construcció de  basses, aljubs, sèquies, pous.  I  els mètodes actuals amb les seves Ventatges aparents i els inconvenients possibles.

Referent a les voltes, tan pressents a la zona, es va fer la conferencia de  M E.  “Tècniques Constructives i Singularitats,  a Alcampell.  L. B. “les voltes un patrimoni Lliterà en perill” a Altorricó i la de R. J. Les voltes com a construccions agrícoles al Somontano.

 Eren les cabanes construïdes entre els segles XVII i XX , segons les costums agrícoles d`aquell temps, i encara aprofitades en èpoques recents, com a refugi per frescor i ombra  al anar a treballar als camps de secà quan se segava amb dalla  i es trillava “a pota”.

 Quasi totes tenen  pessebre, el que fa pensar que en un principi eren estables per els animals de treball, encara que al siallar i a les mates, hi havia construïdes  una o dos al costat de diferent tamany.  Son de base  rectangular o quadrada, amb unes parets  verticals gruixudes de pedra i acabament amb volta perfecta.  Es veu que mentre es construïen s’omplien de terra per motlle  i desprès aqueta terra servia per cobrir-les per fóra.  Eren estàncies que protegien de la calor i del fred.

 Al Al blog de R. J. , s’explica la seva construcció, carácterístiques,forma i hi ha una exposició d’imatges 

  Amb les costums actuals estarien descuidades i en el oblit, però ja fa uns quants anys  que al mateix temps que la manera de treballar ha canviat, ha sorgit l’interès per el record i manteniment del patrimoni i tradicions com les rutes d’aljubs i sies,  les festes de la sembra i la trilla tradicional 

 J, Motis P