Littera 6. Sociedad Rural

Publicació de CELLIT , Centre de Estudis Lliterans.   

                              

Aporta informació de la comarca, a la que no es tindria accés ja que és molt especialitzada, referent a art religiós aportant molta història, sociología d'altres temps, personatges, sense faltar estudis en profunditat d'actualitat. 

Temes, autors i contingut, resumit  per una extensió adequada. Cada un d'ells es tractat molt extensament  amb tota mena de detalls a la revista: 

 Patrimoni desaparegut: "Retablo del Altar Mayor se la Iglesia Parroquial de  Sta María de Peralta de la Sal", per  Mª Jesús  Gregorio Zarroca . Era estil Gotic tardà i va ser desmantellat al any 1908 per a ser comercialitzat. Va queda  poca informació apart de unes poques inscripcions antigues i un informe i croquis de 1908.

"Cervera Roche i sus descendientes senyores D'Alfages", per Victor Bayona Vila i Silvia Isábal Mallen. Aquest era un mercader ambición del segle XVI que va comprar el senyoriu d'Alfacs i això li va crear enfrontaments ambientals i amb els poders senyorials dominants. Ha quedat molta documentació que ajuda a comprendre aspectes de la societat i economía de Binèfar a la Edat Moderna.

 "Vida y Obra de Dolores Cabrera poetisa romántica de Tamarite". Per Valeriano C.  Labarra Ballestar. Es tracta de la vida , obra, rel-lacions socials, reconeixement que va tenir i influencia de la seva obra a altres poetes, diuen que inclús Gustavo Adolfo Bécquer. També es publica i analitza  en aquest exemplar  una extensa carta escrita  per Gaspar Bono Serrano, sacerdot i poeta, a Dolores Cabrera, per Ernesto Fernández-Xesta i Vázquez.

 Art contemporani religiós."Pintura de Ntra Señora de la Merced" por Jaume Casas en la  capilla de Casa Albano de Baldellou". Aquesta casa  tenia una capella que va ser decorada per pintures de "Jaime Casas". Es descriu la obra, el significat i l' autor. 

"Entomologia de San Esteban de Litera en la obra científica del Padre Longinos  Navás"  Per  Enrique Corbera Abillar.  El jesuita y científic es un dels membres mes destacats  de al Societat  Aragonesa de Ciències Naturals  dedicada  gran part als estudis zoològics, botànics, i també als geològics.  

"La Educación Franquista Femenina a La Llitera".- Per María Pilar Marqués Cobo.  Es cometa la educació  abans del franquisme i el canvi que va tenir en aquest règim. Tambe el paper de la Secció Femenina en la educació de la dona. 

"Jóvenes en la comarca de La Litera: Relaciones Sociales y Espectativas de Futuro". Per Carmen Capdevila Murillo. Es un treball d'actualitat en el que s'estudia les característiques de la joventut que creix  i te la vida en un mitja rural, en aquest cas a la Llitera. Es va fer un enquesta a 24 joves enfocada en les perspectives de futur, oportunitats laborals,  tipus de relacions amb amics, familia, veïns, i com es la vida al poble. O si van a viure a la ciutat. També s'anomena la perspectiva de gènere , les diferencies entre home i dona a la societat rural. 

 "Estatutos de Calasanz en el año 1670". Per Eugenio Monesma Moliner. Donat que es donaven molts delictes i no hi havia sancions  al any 1670 es van establir uns estatuts i normes adequades a tot aquell que actués amb delictes. Aquests son el mes antics, després n'hi va haver a altres pobles. 

 Acaba Llitera 6 amb unes ressenyes de llibres d'autors de la comarca, que pot tenir molt interés per un altre treball. 

 Pobles de la Llitera

 J. motis P