Castellasos II. Retgirant Terra i Records.

  Segons el post  24/ 09/ 2016, Arriben noticies dels treballs recients al Castellassos   formant  part del projecte  d'estudis de la Llitera i Baix Cinca ,finançats per“ El Instituto de Estudios Altoaragoneses", (Diputació Provincial d’Osca), "El Centro de Estudios Literanos" (Cellit) amb la col·laboració del Ajuntament de Tamarit  i   duts a terme aquest traballs  per la  Dra en Arqueologia Pilar Camañes ,  Nuria Otero, investigadora predoctoral,  i Carles Padrós del Institut Català de d’Arqueologia Clàssica. 

  Com aquesta serralada rocosa es troba a un punt del terme de Tamarit envoltat de terres d'Albelda, -els olivars al acabar el Pla de la Madalena, i les Penelles per l'altre costat- aquesta noticia ha remogut records i emocions a persones d'aques poble que en teniem alguna noció. 

  Recordant  com el vicari del poble, Msn Juan Fuster,  ens explicava el significat i històtia des d'els  Ibers  als Ilergetes , entre tantes coses,  "L'Altar del sacrificis", alguns havitatges excavats a les roques, i el "monument al sol".
Aquest capellà ho va divulgar, a mes de  als llosc adients, als amics que tenia al poble. I vet aqui que tocant aques tema surt un relat tan bonic  com 

 Passejades pels Castellassos d' ùn avi d`Albelda i el seu net.

Aquest avi sempre que anava el seu net a Albelda s'el emportava a tot arreu; treballava un camp d'oliveres del terme al peu d' aquest tossal, li agradava explicar contes que ell adornava i les històries que mes o menys ell coneixía. Aquest net que avui en día és professor d'Institut  pot reproduir les anècdotes  que contenen tota la saviesa popular

  Fèiem una volta pels Castellassos. Ell quan hi anava sempre buscava algun lloc en concret i quan hi arribàvem sempre em feia una explicació sobre allò que anàvem a veure

Per exemple, em portava a dalt de tot i alla encara hi havia excavada a la pedra (ara no ho se) les canals de conducció de l'aigua i m'explicava el sentit i com funcionava la recollida d'aigües fins arribar als dipòsits

Dubtava del que definien com a zones de sacrifici. Ell pensava que eren llocs on es matxacava el gra i es feia la farina. Fins i tot havia trobat alguna eina que ho explicava

Em sembla mes interessant la teoria de l'avi que l'altra i segur que es mes realista

Tambe ens seiem en algun lloc i m'explicava que allò havia estat un poblat ibèric i em parlava d'una civilització agrària i ell pensava que alla segur que tambe hi podien haver oliveres (això segurament es mes discutible) i que segurament es dedicaven a comerciar amb oli amb els pobles veïns i els romans

 I tambe explicaria les piles "de sacrifici" de les que es parlen

Parlava del capellà i de les troballes que va portar a Lleida, perque en d'altres llocs no les volien. Entre elles, ossos d'animals que ara no existeixen, ceràmica, utensilis ....

  T Guirao Motis 

   

Aquest avi, el meu pare,  fa molts anys que no és amb nosaltres, ens ha deixat el que ell era, el record de tot el que ens explicava, i la localització d'algunes constelacions. Estem on estem podem identificar la Estrella Polar, com si fos ell mateix.

 J. Motis P