miércoles, 30 de mayo de 2012

Sociedad Rural.-TV Aragón Xino Xano. Albelda aljibes y silos


   Escrito enviado a la revita Temps de Franjade las comarcas catalano hablantes de Aragón. Intentando colocar el enlace del documento en imágenes  explidado en Castellano para el programa de TV Aragón Xino Xano.( Puede verse en facebook)
Aljibes y silos en Albelda - 30/04/2012 21:30 - Chino Chano - Aragón A la Carta 

Fa poc, es va filmar a Albelda un reportatge força interessant. Es tracta de la ruta dels aljubs i síes per el “Xino Xano de TV Aragón”, sèrie conduïda per Mariano Navascués.
Es va difondre el vídeo i es veu, en poc temps, com caminant, i amb el mapa virtual com es recorre els 12 km d’aquesta ruta amb les tres hores i mitja programades.


El presentador surt del poble amb una visió del mateix i alguna explicació sobre al no d’ habitants (Entre 800 i 900) i el significat de la paraula, Al Belda, La Vida.
Posat al camí, va explicant el primer desviaments per veure els aljubs de la Costa i Carrasquer , els mes propers. Després torna al camí principal on es troba el de la Colomina. Explica les dimensions que tenen aquests dipòsits d’ aigua tallats a la roca, rectangulars, que poden tenir entre 4 i 25 m de llarg Per 2 o més d’ ample amb fondària a partir de 3 ms.
Con es sabut eren recollidors de l`aigua de la pluja per us domèstic, necessitats de les persones i els animals de treball. Es cuidava molt la seva neteja i conservació de l’ aigua., Es feien canalitzacions a la mateixa roca per dirigir-la. Van caure en desús quan va arribar l’aigua del canal d’Aragó i Catalunya per l’any 1909,.
Després d’ una mica més d’ un Km de camí principal, agafa un desviament que donarà una volta de més de 10 km ,per tornar a entrar al mateix, una mica mes avall. En aquest recorregut és on es troben quasi tots aquest dipòsits, a mes de les síes, que eren cavitats a la roca amb un forat rodo per guardar el gra . Allà on es concentraven més aquests dipòsits hi havia una cabaneta per fer guàrdia,.


En aquest recorregut es troba amb un senyor (Sancho) de l’Ass. Mossos i Carreters que li explica les activitats de l’associació , com és la festa de la sega i trilla, entre d 'altres. També hi ha una trobada amb Ester Sabaté Regidora de Cultura t i bibliotecària, que explica el referent a aquest dipòsits i con hi havia alguns amb transvasament d’ aigua per abeurar els animals. També li explica al presentador com es van recuperar com a ruta turística als anys 90 amb el treball de L’as Aljub, que ja s’ ha comentat en aquesta revista. Es conserven les indicacions i els noms com els anomenats , La Figuereta, Gavà , Les Yegües , etc
Els darrers que es troben en aquesta volta son els mes grans.L’ aljub Llong de 27M d’ ample i mes de 450M cúbics i el de Beca una mica menys.

El conductor de la sèrie, explica les peculiaritats mes importants del recorregut, con el tram que coincideix amb la via d’ Alfarràs a Altorricó, que forma part del camí de “Santiago”. Passa per la vora de la torre de Moncàsi, que era dels terratinents, i després sempre ha estat de amos que tenen molta terra.
I com no, es dirigeix a la partida de la Sabineta, on la hi ha la sabina, gran arbre de 2000 anys, molt famós i valorat a la zona. Allà estarà fins que ell vulgui, va dir.


Al baixar es passa pel camí del canal, explicant el seus orígens i la seva longitud -123 Km- I al pujar passa per davant de Sant Roc, ermita molt cèlebre, explicant la celebració i origen de la mateixa. Després per la vora de la segundaria, o Seclla de la Magdalena, que es la que porta l ‘aigua per tot el terme.
Al tornar, ja a prop del poble, recorre tot el que és el Sifó, obra feta al canal pel desnivell del terreny, que en seu moment era única a Europa. Es veu la seva construcció amb els tubs i ferro que es va fer servir


Va ser un programa , i és un vídeo, d’ un “Xino Xano” amb molt més que aljubs i síes en el seu recorregut.
Seria interessant saber si a altres pobles del voltant, o altres indrets llunyans també hi havia aquest depòsits per aigua i síes per guardar el gra. Si algú en pot fer cinc cèntims...
                     
Josefina Motis. Maig 2012

No hay comentarios:

Publicar un comentario