Un Respiro. Records del Passat, LA FIGUERETA

 Records del passat, sempre vius, que ens han configutar. Arbres "la figuereta"

Una bona cosa que ens ha pogut passar és haver crescut al camp. 
Les herbes eren fantàstiques, tenien vida les flors silvestres.
Els arbres servien per jugar a cassetes, u palaus, amb les amiguetes.
Si una rama esgarrava el vestits vell que portàvem, 
fèiem una combinació del penjoll amb les calces i ens sentíem princeses. 
Així desenvolupàvem la imaginació i la cretativitat 
encara que el joc fos, en part, representació de la realitat  
la adaptabilitat, imaginació i la improvisació sempre ens han acompanyat.

Sempre eren atractius els arbres fàcils de poder pujar i baixar.

El millor per fresc, de fulles amples i rames adequades era la figuera

Per la seva forma amb dos troncs, la preferida  i emblemàtica 

per jugar, llegir, cosir, estudiar, pujar i baixar era la figuereta.

 Amb les fulles i pàmpols de cep fèiem de modistes 

seguint el nervis de la fulla amb puntets u floretes érem artistes 

A dalt de la figuereta llegíem el "can can"  u els  de "coleción azucena" 

y algun que altre llibre que teníem per casa com la "vuelta al mundo en 80dias"

el repetiem varies vegades; un de nou era el regal quan venien les germanes.

Un estiu al tercer de batxillerat que vaig repetir el dibuix lineal, 

amb una rama per butaca i dos per taula amb una pedra, va anar fenomenal 

La figuereta amb els anys es va fer molt gran 

es veien  noves criatures  per allà també jugant

xicarrons ells, esvalotats, un va caure des de dalt i es va trencar el braç.

Amb  les figueres petites feien cabanes de veritat que duraven temps.

Devia ser cosa ja de vocació, aquestes criatures ara estan  a la construcció

Aquesta figuera tenia dos troncs, un al fer-se gran va envair el camí.

Al treballar  amb tractors aquests arbres grans es tallaven.

Així que les dues  parts, poc a poc, van tenir el mateix destí.

Amb el temps, uns estem fora, d' altres per sempre han marxat

i alguns rebolls nous tornen a sortir on la figuereta havia estat.

Els arbres i figueres han quedat en el record  i en el sentiment.

Al parc de la ciutat hi ha figueres que adornen el pas

alguna rama  dona mes ganes de seure en ella que a un banc, 

per pujar a dalt, la discreció, el vestuari  i l' agilitat no donen per tant.

J motis  P