Sociedad Rural-. Treballadors Temporers a La Llitera en Tems Antics

  Interessant i desconeguda informació  en el capítol de "Historias  de nuestra Historia" "Los segadores valencianos" publicat a Somos Litera  per Silvia Isabal Mallen  i Victor Bayona Vila. 

Expliquen que a finals del segle XIX i primères décades del XX quan hi havia el treball de la sega del cereal, anaven a La Llitera quadrilles de segadors procedents de Valencia, Castelló i Murcia. Eren els temporers agrícoles que es desplaçaven per guanyar uns diners. 

Aquets segadores venien en quadrilles i van ser habituals als camps de La Llitera veries décades.  Arribaven als pobles i s'oferien per treballar al propietaris u arrendataris dels camps. Podien treballar  al jornal fixe u a estajo segons la feina feta, sempre de sol a sol. Dormien al mateix camp, als palles o en coberts de poca qualitat.  Ja les empreses ferroviaries els posavan als pitjors departaments en el seu desplaçament

 A l'article "Los segadores valencianos"  els autors citats  fan menció del periòdic Agricultura  que es va editar a Binèfar de 1914 a 1916 , on el mestre que estava a Esplús  Nicolas  Baldús explicava el treball de aquests temporesrs , el mal tracte que rebíen,i la  mala vida que feien per guanyar unes monedes.  Reivindicant humanitat, consideració i el seu dret a ser considerats com a essers humans respetables i resignats 

Escribia  aquest mestre que eren bons traballadors , cumplidors i que feien bona feina. Pero el tracte no era propi de persones, rebien burles dels amos, dels arrendataris i de la gent del poble quan dormien pels carrers. També era molt  crític amb els que feien aquets tractes  dient que eren salvatges  i  inhumans, propis de ignorants.

 Nicolas  Baldús   apuntava  que esls segadors traballant tantes hores al sol, bevent molta aigua i menjant cru quasi sempre, corrien el risc de  tenir greus problemes de salut, entre ells, fer irritacions als ulls, i còlics intestinals  sense tenir la atenció necessaria. 

Els autors del article a Somos Litera valoren aquest mestre d'Esplús i diuen algunes dades de la seva trajectoria. Va exercir de mestre en aquest poble de 1914 a 1936 ,col-laborà tambe al Diario de Huesca , formà part del Sindicat de Regants  i organitzà les primeres Festes del Arbre. Donava testimoni de les condicions dels temporers i el tracte rebut per les societats on anaven que sempre havien deixat molt que desitjar. 

Aquesta informació resulta desconeguda, sorprenent i interessant

  Desconeguda perque el que  haviem escoltat de  les persones grans es que a primers del segle XX es  posaven a treballar els fills a molt tempranan edat  a altres cases de pagés per guanyar alguns diners, i a les filles les posavan a servir a cases havent-se de desplaçar a ciutats on tenien altres familiars.

Els temporers debien ser necesaris en la època dels gran terratinents que tenien quasi tot el terme, donat que el moment adequat de  segar  es curt  i era temps en que es feia tot a ma amb segaderes u dalles com a molt. 

Sorprenent  per aquesta actitut tan dura amb els temporers. A Albelda, en particular, sempre vam sentit dir, o  poder veure, com la gent que venia de fòra van ser molt ben acollits amb respete i humanitat,  com van ser alguns traballadors d'Andalusia que van venir a les obres del pantà de Santa Ana, u  les families del Matarranya que van venir a La Llitera. Encara que aquestes situacions tenien uns matissos diferents amb una permanencia que afavoria mes la convivència. 

 Molt interesant capitol de "Historias de Nuestra Historia"

J Motis P Resum.