Interesantísimo trabajo que pone de manifiesto tiempos pasados: Nombres y situaciones de la vida cotidiana que, con el paso del tiempo, desconocemos y son susceptibles de ser olvidados.
En diferentes circunstancias la esencia de las personas siempre ha sido la misma, pero condicionada por la realidad y posibilidades del momento.
El pasado forma parte de nosotros, es importante recordar nuestras raíces.
J Motis P
 |
| Resum personal Amb al títol "Joventut díscola a Albelda al segle XVIII" , publicat com a "Historia de nuestra Historia" a "Somos Litera" Silvia Isabal Mallén Victor Bayona Vila, amb documents d'aquell temps, fan una interessantíssima exposició d' aquesta realitat a la societat rural en aquelles dades Amb totes les immenses diferències i evolució que s'ha produït amb quasi tres segles, hi ha unes coincidències de base: La rebel·lió d'algunes persones, unes vegades per idealisme i desig de millora i d'altres per deixar anar l'agressivitat i falta de ubicació que porten en el seu interior. I la reacció de les autoritats responsables de l'ordre que unes vegades pot ser raonable i d'altres inoportunes. S’anomenen els noms i cognoms de tots el participants i de les autoritats. Crida l'atenció que tos eren masculins, no hi consten noies ni dones entre els rebels ni les autoritats, A l'article s'expliquen dos protocols notarials referents als mossos d'Albelda que reflexen comportaments dels nostres avantpassats quan eren joves. Val a dir que fins a ben entrat el segle XX els vicaris tenien molta autoritat i influència al poble, encara que la majoria de la gent no practicava la religió. Un dels documents explica els fets d' unes festes de carnestoltes a l'any 1740. En aquesta festa, abans de quaresma, es permetien llicències en quant a bromes, jocs i balls. De tota manera l' Església posava una sèrie de limitacions contra les que es van rebel·lar un grup de joves. S'anomenen els noms i els gnoms tots molt propis d' Albelda i entre els que hi havia un Motis. Estava prohibit
ballar públicament mentre es feien cerimònies religioses. La rebel·lió es
tractà de que aquest grup es van posar a ballar al carrer mentre el vicari feia
la cerimònia de resar el rosari a l’Església, Ho van fer expressament
dues vegades en aquesta festa de carnestoltes. El religiós els va voler posar el càstig previst que era una multa de vuit rals. Com ell no tenia autoritat legal per això va recórrer al alcalde però no va estar d'acord amb el càstig. Així que el capellà va portar als tribunals al alcalde i va originar l'acta notarial de la que es fa menció. Un altre document consta firmat al 1744. Es veu que la joventut d'Albelda estava dividida en dos colles rivals i que la hostilitat era tal que podia acabar en violència i mals mes grossos. L' alcalde
d'aquell moment que també era jutge del poble va obligar a signar als
líders dels grups una treva de cent i un anys. Va ser tota una
cerimònia davant notari, testimonis, i jurament al davant d'una creu . Aquetes treves
forals es signaven per conflictes de més envergadura, però es va aconseguir la
fi de les hostilitats i conductes violentes, tornant la pau al poble. J. Motis P. |
No hay comentarios:
Publicar un comentario