Cellit -Centre d' Estudis Lliterans-. LLitera 3 .
Contingut d' aquesta revista
amb dades de la nostra comarca que tan als que hi viuen com els que
hi anem de tant en tant, no coneixem.
O no ens hi fixem
1- En aquest sentit son els articles
de Carlos i Enrique Corbera,
de família albeldense,
El titulat Els Pilarets, de
Carlos Corbera.- Son petites construccions amb motivació
religiosa de diferents temps que son a tots els pobles. Unes vegades
eren construïts com a vots per devoció religiosa, i d'altres
recorden el lloc d'una ermita o temple mes antic.
Son com diu el nom, pilarets o
columnes de diferent alçada amb una capelleta per al Sant titular.
L'article està molt ben explicat i
amb imatges il·lustratives dels de Castellonroi , Nacha, Alcampell,
Baldellou, Catrecorz, Campurrells, Esplus Azanuy, Peralta...A
Albelda n'hi dos, el de la Milagrosa,
conservat i les restes d'un altre. (no
en tensa ni idea)
Son Patrimoni Cultural Aragonès
catalogats com a be d'interès cultural.
L'article d' Enrique Corbera es
titula : Arte Contempraneo en los templos de La Litera. El
Bautismo de Jesus en la Iglesia Parroquial de Albelda. .
Copiant el resum diu “dins del
patrimoni artístic més rellevant de la nostra comarca destaca la
capella del Bautisme de la col·legiata de Sant Vicent màrtir
d' Albelda on ...Jose Aznar ibaañez va representar, mitjançant la tècnica mil·lenària del pirogravat, dos dels fets
més importants de l' església catòlica: El baptisme
de Jessus i la Pentecosta, sota el prisma de la
doctrina del Concili Vaticà II”
Ocupa nou pàgines i dona dades sobre
l'autor José Aznar i les obres reconegudes que hi ha d'ell dintre i
fora de la comarca en diferents àmbits , com el mural del saló de
sessions de Ajuntament de Saragossa,.
2.- Sobre el negocis i oficis
antics hi dos articles
-Història de les fàbriques
i begudes carbòniques a La Llitera.” un extens article de més
de 30 pàgines amb l' historia dels refrescos, les fàbriques a la
llitera. A varis pobles, eren empreses familiars on no tenien
horaris. Molta activitat amb la fabricació embassament, repartiment
transport... amb les seves idees de publicitat als bars i mateixos
camions. I després el declive i les seves causes.
- la cistelleria a la Llitera,
article molt maco, amb il·lustració d'un professional d´aquest
ofici Benjamin Gonzalez de Tamarit. On s'explica els materials com
son canyes, bimits i espart per espardenyers utensilis
que es construïen segons la necessitat pràctica , i les eines
senzilles que es feien servir com els partidors per partir les
canyes amb tires , i per teixir el punxó i el ragò.
Feien cistelles de totes mides,
panistres, caltrons, argadells escaltrisses, bnastros, piles per
menjar els animals, cargoleres, gàbies, etc.
A Albelda sempre vèiem al sarguer
treballant a la placeta, o dintre la seva entrada molt gran. Eren
imprescindibles a tots es pobles.
3.- Els personatges destacats en
aquest exemplar
: Eduardo Llanas Jubero de
Binefar. Extens article sobre la seva vida de capellà, llocs on va
viure molt de temps com a Vilnova i Gertrú, i obres importants.
Aixi com la seva predisposició a actuar per la questió social,
joventut, preparació de mestres, i conferenciant de diferents temes
culturals.
Luis Mauri, la nova España al
Binefar de la post guerra.
Hi ha que llegir, per recordar-se de
la mentalitat Falangista, i la seva seva actuació en el seu temps.
Aquest protagonista va pertànyer als “Escuadrones de la Muerte”
a Osca durant la guerra. Havia estat legionari i ferit. Després, el
premi va ser una plaça de guàrdia a Binéfar.. Trista vida i
sinistra des de 1899 a 1950.
4- De les 20 Pàgines
sobre l'article les espècies exòtiques invasores, a la Llitera
és per fer-ne
escrit sencer; hi ha
molt a comentar, raonar i pot ser qüestionar si son nocives aquestes
espècies o una evolució
natural del ambient, que indubtablement hi ha que cuidar
Hi ha un article en aquest número amb
una llista de paraules utilitzades a la consulta mèdica de
Azanuy i Alins, recollides pel titular d' aquesta consulta.
Que son paraules molt familiars a tot la comarca. Es presenta com un
llenguatge de transició entre el Català i l' Aragones. (Esperem
que no sigui amb intenció de no reconèixer el Català de la zona).
Hi ha una part de poemes d'autors en el
ex-xili,de pensament llibertari, de contingut emotiu i agradables de
llegir. Fèlix Carrasquer, Víctor Blanc, Antonio Torres , Joaquim
Raluy en son els autors.
5.- I a la part final de la
revista el resum de publicacions a ,i de,
la comarca :
“Cien Años de Agua....Albelda
1909-2009de E. i C. Corbera.
“Lampara siempre encendida” maría
Dolores M.N.
“Un Ball per la República” Jose
Enjuanes Pena i José Espluga Trenc
“La Litera/ La Llitera” de Jose V.
Fernández Palacio
“Personajes de la Litera”.
Tamarite: Valeriano Labara Ballester.
“Expansió Agrària i Conflicte
Social als Segle XVIII. Josep Manuel Martinez Parsis
“Desde mi Punto de Vista” Augusto
Subías Lalbats.
“Memoria del Libertario Aregonés
Joaquin Larruy” Memorias del Destino.V. Bayona
“Calasanz, Recuerdos del Ayer. Marta
Galindo dubau.
“Binèfar una Mirada al Pasado” de
J M Pesqué y J. Antonio Adell..
J. Motis P
