jueves, 28 de julio de 2011

Llegendes, Foscor i Bruixes

 De cara al cel, al estiu al camp prenet la fresca, miravem les constellacions i escoltavem llegendes de bruixes, que per sempre, ens van imprimir fòbia a la foscor:

...Abans de que arribés l’ electricitat als pobles, era  uns  temps de foscor, misteri, que tot quedava negre quan es feia de nit. La llum del candil d’oli era molt tènue i bellugadissa. Allà les bruixes i esperits es trobaven en la seva salsa. Hi havia persones sospitoses ,  de transformar-se  i de fer  coses dolentes.

-La “velleta de la mort” que tenia les vides de la gent a una bodega amb flametes d’ espelma.Quan una s’ apagava, hi havia una mort  o un  altra.  Quan es posava als peus del llit d’un malalt, la seva espelmeta s’ apagava…

-Un Home home encaputxat, tot negre, que amb la foscor no es veia, anava pujant una escala…per trobar a Marieta.
-Marieeeeta...a cada esglaó de l’ escaleta
-Marieeeeta, ja estic a la poooorta
-Marieta…¡Ja te tinc!!! Segurament era una trobada, secreta, feliç, però nosaltres ens quedàvem amb l’ espant de la sarpada al cos que ens donava el que ho contava.

-La llegenda mes famosa del poble va ser la de la dona que es quedava a filar a la vora del foc. Cada nit se li posava un gat de cara amb uns ulls molt grossos i no parava de mirar-la. Li va agafar por i tot el veure aquell gat, que no sabia d’ on venia ni com. Així que una nit per veure el que passava es va a quedar a filar l’ home de la casa. El gat allà va aparèixer, però es va quedar contrariat, sorprès. Esperant, separant.. que apareixes la dona, al cap d’ una bona estona el va traicionar la impaciència i se li va escapar la veu:
-Tu eres hombre e hilaaas? Va preguntar.
-Cagüen, tal i cual ¡¡¡; Tu eres gato y paaaarlas???
Li va donar uns quants cops de farrolla, que malament hagués acabat de no saltar per una finestra
E l’ altre del dia, una persona sospitosa del poble , estava tota plena de garrotades i s’ havia trencat la cuixa d´una ciguda...

(En aquest ambients, el misteri fomentava l’ espiritualitat d’ una manera ingènua, cosa que aprofitaven el poderosos del moment per utilitzar a la gent segons els seus interessos)

 Josefina Motis Julio 2011

No hay comentarios:

Publicar un comentario