La evolució i el progrés, amb el temps, han canviat la manera de treballar al camp, de viure, de comunicar i moltes costums entre les que ressalten l'augment de la cultura i els actes culturals.
Al mateix temps, es consolida y va en augment la celebració i record de tradicions, com el sants de les ermites, les fogueres i les costums com es la Festa del Tocino a Albelda, que resulta una festa comarcal, on es recorda el mondongo que es feia a les cases i totes les possibilitats que donava per aprofitar el tocino i el que es podia elaborar.
En aquest sentit, va tenir un gran contingut la publicació a Paraules del Matarranya d'una persona de aquella comarca titulant Sant Antoni dels Rucs. Ens va recordar aquesta celebració que es feia als pobles quan es treballava amb animals, somers, mules u maxos, que n'hi havia a totes les cases i aquesta diada es portaven a la plaça per ser beneïts.
Havent passat els primers anys de la vida al meu poble de La LLitera, em va recordar les nostres someres que teníem per treball i criar, també recordo un maxo i una mula. No m'atrevia a entrar al corral perque entre tantes potes semblava que em tenien que xafar. Pero quan treien el cap per la porta els hi posava figues a la boca u trosos de pa i plorava quan els pegaven amb un toxo per ser dirigits treballant; em deien que com que tenien pel i la pell mol dura no sentien el mal. Ara Snt Antoni te un renom però no es celebra tan, si queda algun animal de treball deuen ser molt pocs i descansats
LA persona que explica aquesta festa de Sant Antoni al seu poble del Matarranya, Nonasp, diu que el 17 de gener es celebra allà com una de les festes mes importants del hivern, conegut com Snt Antoni dels Rucs. En el seu temps com era la seua celebració els rucs no treballaven i els llauradors feien festa. Primer els hi treien la terra i bruticia i quan estaven ben llimpllos es portaven a la plaça de Missa; acabada la cerimonia el mossen los beneíe per estar protegits de malalties i caigudes durant tot l'any.
Aquest noi de Nonasp explica que la festa te els seus orígens en celebracions paganes precristianes en que es feia homenatge als animals que servien d'aliment i per treballar, al mateix temps s'encenien fogueres per celebrar el solstici d'hivern simbolitzant amb el foc la vida, la purificació i la renovació. Amb el cristianisme aquesta celebració es va vincular a Sant Antoni. També explica el seus records de les fogueres i lo que li han explicat la gen mes gran d'aquests focs que s'encenien la vespra de Sant Antoni per la nit.
Les fogueres en si, s'encenen en moltes festes populars dels pobles a les places u a les pròpies finques. A Albelda per Santiago era costum de fer la foguera en algunes finques on es cridava ¡Viva Santiago¡ i a un altre camp que feien el mateix contestaven ¡La bota y el trago¡. Després a les brases es feien grans escalibades. Pareix que aquests focs es continuen fent en algunes festes.
El noi del Matarranya fa una reflexió que pot ser universal: Aquestes festes, com la castanyada, cagar la tronca, i les que es fan típiques a cada poble, formem part del patrimoni immaterial i de la nostra identitat com a poble, identitat que entre tots tenim que preservar y transmetre a generacions venideres. Personalment d'acord, afegint "encara que estem lluny".
J Motis p
No hay comentarios:
Publicar un comentario