Interessants informacions de la comarca que Silvia Isabal Mallen ha presentat a xarxa social en capítols de "Històrias de nuestra História" publicades a "Somos Litera" com costums d'un temps passat (segles XVIII i XIX) que s'han superant amb amb el pas del temps repartiment dels territoris, i manera de treballar.
Es història digna de recordar. En un article s'expliquen els tipus de criats, -que a la comarca es diuen mossos- i les condicions de vida. En un altre es tracta de les criades, o mosses.
Hi havia nens que no havien acabat l'escola, que els seus pares posaven a servir per tenir una boca menys que alimentar a casa. Aquest criat dormia a la pallera i s'ocupava de donar menjar i beure als animals de treball i fer encàrrecs per als amos, tot a canvi de ser mantinguts . A la Llitera Alta es deien "chulos". Alguns feien de ajudants del pastor de les ovelles al que acompanyaven. A aquests se'ls deia "rapatan".
Entre els adults estaven els "criats de les mules" els "Bueyeros" i els de' "aixada" . Eren del mateix poble o del proper, contractats el dia de Sant Miquel , 29 de setembre, per l'amo u per l'administrador de la propietat, fent el tracte econòmic del que rebien en el moment del contracte un adelantament. De la resta s'anava descomptant el que anava necessitant amb camises, navalla, despeses del metge, etc. En el que mes gastaven era amb espardenyes que en necessitaven un cinc parells a l'any.
A la segona part del segle XIX es te una idea mes precisa del sou perquè es va instaurar la pesseta al 1886 i va acabar amb la diversitat de monedes que complicaven les operacions. Es posa el exemple d' un criat que es va desplaçar de Zurita a Peralta com a criat de mules, per un sou de 42 duros i se li donava ordi i blat per que pugues sembrar les seves terres , a mes el criat podia utilitzar les mules del amo per llaurar-les. Si no hi havia aquestes ajudes amb espècie el sou mitja era de 50 duros.
El "bueyero" era una persona gran amb habilitat i paciencia per tractar aquests animals. Cobraven algo mes que els anteriors. Van ser molt apreciats els de Azanuy que es desplaçaven per tota la comarca.
Els criats d' aixada, que s'ocupaven de les feines mes diverses i dures , eren mes o menys fixes a la casa on treballaven tenint contractacions puntuals en els treballs propis de temporada, com la collita del cereal, la poda, la collita del raïm o de la oliva. Cobraven uns 35 duros, en aquell temps que les espardenyes valien dos rals.(50 cèntims)
Tots els criats eren un grup molt numerós, encara que poc reconegut. La seva labor va ser imprescindible pel manteniment de les propietats dels seus amos i que aquests podessin gaudir del seu estatus social i forma de viure.
L' article de les criades
Explica que en aquest mateixos temps, mentre els homes s'ocupaven dels treballs agrícoles, algunes dones es dedicaven al servei domèstic fent les feines relacionades amb les grans cases, quasi sempre amb criatures. Tenir criades donava un estatus de riquesa., Els terratinents tenien grans cases amb cuines, salons, infinitat d'habitacions , alcoves, sales d'estar i diverses estàncies que donaven molta feina.
El treball era dirigit per la "ama de llaves" que era la mes veterana. Hi podia haver cuinera, ni-ñyera, i altres sense especialització que s'ocupaven de la roba, la neteja, u ajudant a la cuina . Entraven molt joves, procurant que fossin solteres. Venien de famílies pobres i les condicions de vida eren millors que a casa seva, encara que estaven de servei tots els dies i moltes hores amb molt pocs dies festius.
La documentació de CELLIT referent a aquet tema aporta exemples de les condicions de vida i treball. Per ex, en 1784, Joaquineta tenia un salari de 6 escudos i una camisa al any, un rosari, la manutenció i una habitació per dormir.
Teresa era ni-nyera i acompanyava a la senyora a l' esglessia fen-se carreg de les criatures. Com no tenia roba adequada usava la reciclada facilitada per la senyora, la que es comprava se li descomptava. Guanyava 16 rals i quedaven descomptats amb la roba que tenia que utilitzar per anar ben arreglada. També solia passar que els pares anessin a demanar a la senyora diners del sou de la filla, així que a les noies els quedava molt poc o res.
Els contractes es feien de Sant Miquel a Sant Miquel amb el sou estipulat i algunes clàusules curioses. A una se li garantitzava que aniria ben calçada. A altres s'els descomptava el cost del permís per menjar carn en quaresma si la necessitaven per salut, eren tres rals.
No era ofici per prosperar, la majoria sortien per casar-se. Hi havia molt poques oportunitats laborals en aquells temps.
J Motis P Resum
No hay comentarios:
Publicar un comentario