La publicació de Centre d' Estudis LLiterans en aquest exemplar de GYPSA tracta de les campanes de la comarca de la Llitera en un acurat estudi i una presentació amb imatges magnífica. El llibre es "Las Campanas de la Comarca de La Litera. Estudio e inventario" escrit per Joan Alepuz Chelet. El Centre d' Estudis Lliterans mostra el tema com a segon volum de la collecció GYPSA per donar a conèixer les campanes conservades a la comarca que tenen un gran valor històric i cultural lligades a la tradició. Els diferents tocs ens recorden com organitzaven part de la vida els avantpassats.
Encara recordem com eren els tocs de festa, de diferents ceremonies religioses, i els de dol. La seva configuració, la col-locació, i la sincronia amb els rellotges de campanals, demostren que la inteligència humana sempre ha sabut aprofitar els elements que te al abast.
Per aquest estudi han tingut limitacions per l'etat de conservació de alguns campanals, el que els envolta i el deteriorament en alguna época. No obstant, han arribat a la actualitat exemplars de gran valor que poden donar a conèixer d' aprop el que son les campanes com objectes, ja que estem molt familiaritzats amb elles pel seu so, i veure-les de lluny, d'aprop son mes inasequibles per la seva ubicació.
En la presentació del tema expliquen que el contingut esta dividit en dues parts, Una que tracta de generalitats sobre les campanes incloses les de la part oriental d'Osca.La segona part tracta dels pobles lliterans
👉La primeta part
Estudi i análisi de les campanes de La LLitera. Amb els capitols:
1.-Introducció, objectius , metodologia i marc geogràfic. Es una continuació d'estudis anteriors a les comarques del Baix Cinca, Cinca Mig, Somontano de Barbastro i Sobrarbe, amb el propòsit de identificar les campanes que ara hi ha a la comarca i documentar-les de la manera mes detallada possible.
2.-Els espais per les campanes. Campanals i espàdanyes. Amb la ubicació i els materials. Els que hi ha a La Llitera amb megnífiques imatges.
3.-les campanes. Treball de camp amb l'estudi de elements relacionats amb elles , com les maquinaries de rellotge, entre d'altres.
Aquest traball estableix una cronología, les estudiades son des d'el segle XVII a la actualitat, tenint en compta que anteriorment havien existit pero han desaparegut per varies cuses, algunes per destrucció intencionada. La mes antiga registrada es a la esglesia parroquial de San Vicente Martir d'Albelda que es del any 1609.
Totes les estudiades tenen decoracions com text, inscripcions, i imatges religioses, del que es fa una acurada explicació amb imatges i autors.
Es fa referència als fundidors amb caracteristique molt variades , uns itinerats i els altres industrials, es donen dades i una llista d' autors.
Es dona explicacions sobre les instal-lacions i tècnique de toc habituals al Alt Aragó i Llitera com son "el repique" "el bandeo," "el medio bandeo u oscilación". Es fa una referéncia especial als tocs tradicionals de Tamarit de LLiera i Binéfar.
En alguns campanals tambe hi havia instal-lades sirenes amb un so que arribava a kilòmetres lluny. Recordem quan tocave la sirena de la una a Tamarit que se sentia pel terme d' Albelda i indicave la hora de plegar de la feina.
4 Les matraques. que hi ha en alguns pobles, i que es feien servir en diades religioses, per les festes anteriors a Pasqua.
5 El temps i els rellotges,. Als campanals hi havia els rellotges i les campanes que tocaven els quarts i les hores estant vinculades a les maquinaries que feien funcionar aquest rellotges. Segons explica el capitol, les noves costums i mecanització fan que no s'hagin conservat, o nomes a pobles comtats.
Els motius principals per el que es fundien les campanes , era el servir-se d'elles per construir un llenguatge comunicatiu que ajudes a organitzar el dia a dia de la comunitat.Era un element comunicador i representava els valors del grup. Senyalaven les hores, i el ritme de la comunitat , tant per la cotidianitat, com per els moments especials, festivitats i dol.
👉Segona part.
Inventari de les campanes de la LLitera per poblacions.
Es mostren amb imatges i s'expliquen les campanes, campanals , esglesies i ermites de cada poble: Albelda, Alcampell, Altorricó, Azanuy Alins, Baells, Nachá, Zurita, Baldellou, Binèfar, Camporrells, Castillonroi, Esplús, Calasans, Cuatre Cors, Peralta de la Sal, Sant Esteve de LLitera, Tamarit de LLitera, Algayó i Vencillon.
Es un capitol molt extens i gràfic que amb la imatge de cada campana i detalls es diu la localitat, el diámetre, el pes, l'autor, l'any de la fundició, i el mecanisme del toc.
La descripció mostra les inscripcions, cenefes, i decoracions.
A la intervenció es diu l'any que van ser fundides, u instal-lades.
L'estat de conservació analitza com están i si necessiten alguna proposta.
Els objectius son la investigació, la conservació i el anàlisis, evitant els perills que hi ha de que es perdi part d'aquests elements que,de manera tangible i intangible, han format part de la vida de les comunitats.
J Motis P . Algunes dades publicades a GIPSA Nº 2. Temes monogràfics de La LLItera.
No hay comentarios:
Publicar un comentario