Sociedat Rural. Littera7. Estudios Literanos

  "Revista de Estudios Literanos", sempre amb tant contingut dels temes de la comarca que fa d'aquesta publicació una font d'informació de vanguardia. En la línia de CELLIT 

Contingut d'aquest exemplar amb els títols, autors i els temes que tracte cada capítol. 

 _El document mes antic de la historia del Canal d' Aragón i Catalunya . Per Silvia Isábal Mallen. La autora ressalta que la història d'aquest canal, tan trascendent pel que va suposar per la vida de la comarca, va començar molt abans de fer-se realitat. Hi havia un document amb una petició feta per L'Ajuntament de Tamarit al 1782. Despres ha aparegut un altre document  fet deu anys abans par L'Ajuntament de Binèfar 

_Esplus, Toponimia . Motivació etimològica i representació gràfica. Per Diego Cibanel Faro. S'exposen les diferents teories que envolten al origen de la paraula Esplús com a poble de la comarca de la Llitera,reflexionant  al voltant del significat i motivacions.

_L'esglèssia de Sant  Bartolomé del despoblat  del Pou de la Figuera a Altorricó (La Llitera, Osca)  i els seus enterraments.  Per Izaskun Ambrosio Arcas i Joan Rovira Marsal. S' analitza el ritual funerari que feien els habitants d'aquesta aldea (Pu de la Figuera) on els difunts portaven una moneda a la ma. Es fa un inventari del ajuar i material numismàtic recuperat. 

_Noms del lloc de Alins del Monte. La Llitera.  Javier Giralt la torre ,  Te especial interès  perquè és la única població de La Llitera que ha estat adscrita  a la llengua aragonesa  amb una certa transició cap el Català. 

_Dn Antonio Sangenís  y Torres: Un ilustre matamàtic dAlbelda a la academia d' engiyers d'Alcalà de Henares  i heroi dels "sitios de Zaragoza"  per Enrique Corbera Abillar . Es tracta d'un personatge que mereix ser recongut  amb diferentes facetes: matemàtic, professor, enginyer de camp i militar combatent heroi.

 _Els  Mudèjars de " San Esteban de Litera" per Francisco Murillo Murillo. Els 200 anys de la existencia d'una comunidad mudèjar  en aquesta població, al principi de manera autónoma sense conflictes. Amb el temps va empitjorar amb un assetjament continuat per part de les autoritats i població cristiana. 

_Clemente Sáenz en la playa fòssil  e Peralta de la Sal. Revissió històrica del jaciment. Per Jesús  Martin Martinez, aquest jaciment palenteològic anomenat playa fòssil diu que  s'ha donat molt poc a conèixer. S'anomena també al enginyer de camins i i geòleg  que va evitar la seva destrucció, Clemente  Sáenz García 

_El llibre de centena del segle XVI  de Peralta de la Sal .Juan Antonio Frias Ugarte  i Victor Bayona Vila.  El fons documental manuscrit que es tracta en aquest article te importancia per la seva antiguetat i les dades que aporta, i per que ve de la època en que va néixer  San Josep de Calassanç, fill de Peralta. 

_El contexte social econòmic i agrari  en el sigle XVI  y la aportació a la agricultura d'un tamaritano polèmic, Dn francisco Gilabert  al entorn i "la cartilla de La Litera". Una obra  d'agricultura pràctica, per  Enrique  Corbera Abillar. 

_Una basa  de cànem a la partida de  La Penella, Tamarit de llitera. Cultiu, elboració i evolució de la producció de cànem. Eugenio Monesma Moliner. 

                               
Històries que configuren la història. Relats de vida i memòria democratica  mitjansant el projecte  Pel Forat del Altre Mon. Tema expressat aqui  i tractat ja anteriormen  que exposa el mètode de reivindicació de la memòria individual  i la construció d'una memòria col-lectiva.  Treball de Marta Michans i Iris Pallarol  isàbal

Llittera 7 fa menció de la pèrdua de tres antics socis i participants: Antonio Tobeña Almunia, Ernest Sales Lopez i Joan Kane. 

Acaba la revista amb resenya dels llibres: "Matria". "El laberinto de Aylan", "Te de  roca ",  "Contigo", "El sexo (no) es todo", "San Esteban de Litera", "Pel forat del altre mon". "La lagartija pillada". 

J Motis P