"Revista de Estudios Literanos", sempre amb tant contingut dels temes de la comarca que fa d'aquesta publicació una font d'informació de vanguardia. En la línia de CELLIT
Contingut d'aquest exemplar amb els títols, autors i els temes que tracte cada capítol. _El document mes antic de la historia del Canal d' Aragón i Catalunya . Per Silvia Isábal Mallen. La autora ressalta que la història d'aquest canal, tan trascendent pel que va suposar per la vida de la comarca, va començar molt abans de fer-se realitat. Hi havia un document amb una petició feta per L'Ajuntament de Tamarit al 1782. Despres ha aparegut un altre document fet deu anys abans par L'Ajuntament de Binèfar
_Esplus, Toponimia . Motivació etimològica i representació gràfica. Per Diego Cibanel Faro. S'exposen les diferents teories que envolten al origen de la paraula Esplús com a poble de la comarca de la Llitera,reflexionant al voltant del significat i motivacions.
_L'esglèssia de Sant Bartolomé del despoblat del Pou de la Figuera a Altorricó (La Llitera, Osca) i els seus enterraments. Per Izaskun Ambrosio Arcas i Joan Rovira Marsal. S' analitza el ritual funerari que feien els habitants d'aquesta aldea (Pu de la Figuera) on els difunts portaven una moneda a la ma. Es fa un inventari del ajuar i material numismàtic recuperat.
_Noms del lloc de Alins del Monte. La Llitera. Javier Giralt la torre , Te especial interès perquè és la única població de La Llitera que ha estat adscrita a la llengua aragonesa amb una certa transició cap el Català.
_Dn Antonio Sangenís y Torres: Un ilustre matamàtic dAlbelda a la academia d' engiyers d'Alcalà de Henares i heroi dels "sitios de Zaragoza" per Enrique Corbera Abillar . Es tracta d'un personatge que mereix ser recongut amb diferentes facetes: matemàtic, professor, enginyer de camp i militar combatent heroi.
_Els Mudèjars de " San Esteban de Litera" per Francisco Murillo Murillo. Els 200 anys de la existencia d'una comunidad mudèjar en aquesta població, al principi de manera autónoma sense conflictes. Amb el temps va empitjorar amb un assetjament continuat per part de les autoritats i població cristiana.
_Clemente Sáenz en la playa fòssil e Peralta de la Sal. Revissió històrica del jaciment. Per Jesús Martin Martinez, aquest jaciment palenteològic anomenat playa fòssil diu que s'ha donat molt poc a conèixer. S'anomena també al enginyer de camins i i geòleg que va evitar la seva destrucció, Clemente Sáenz García
_El llibre de centena del segle XVI de Peralta de la Sal .Juan Antonio Frias Ugarte i Victor Bayona Vila. El fons documental manuscrit que es tracta en aquest article te importancia per la seva antiguetat i les dades que aporta, i per que ve de la època en que va néixer San Josep de Calassanç, fill de Peralta.
_El contexte social econòmic i agrari en el sigle XVI y la aportació a la agricultura d'un tamaritano polèmic, Dn francisco Gilabert al entorn i "la cartilla de La Litera". Una obra d'agricultura pràctica, per Enrique Corbera Abillar.
_Una basa de cànem a la partida de La Penella, Tamarit de llitera. Cultiu, elboració i evolució de la producció de cànem. Eugenio Monesma Moliner.
Històries que configuren la història. Relats de vida i memòria democratica mitjansant el projecte Pel Forat del Altre Mon. Tema expressat aqui i tractat ja anteriormen que exposa el mètode de reivindicació de la memòria individual i la construció d'una memòria col-lectiva. Treball de Marta Michans i Iris Pallarol isàbal
Llittera 7 fa menció de la pèrdua de tres antics socis i participants: Antonio Tobeña Almunia, Ernest Sales Lopez i Joan Kane.
Acaba la revista amb resenya dels llibres: "Matria". "El laberinto de Aylan", "Te de roca ", "Contigo", "El sexo (no) es todo", "San Esteban de Litera", "Pel forat del altre mon". "La lagartija pillada".
J Motis P