A l' enllàs del programa ”Aragon a la
Carta” hi ha un reportatge interessant de la nostra terra. Els antiquaris David
Murién i Ricardo Ostalé en la seva recerca arriben a la localitat d'Albelda.
Allà hi ha una col·lecciono d'objectes
relacionats amb el camp i la ramaderia
de temps més
antics, dels que Carles A. agricultor i ramader, es aficionat a guardar i
coleccionar.
Es veuen uns
espais grans i ben ordenats amb moltíssims objectes i mobiliari antic tot ben conservat, restaurat i ordenat. A
una estància es veuen exposats , jous
samugues, tota mena de cistelleria al estants; es parla de com s' esquilaven
les ovelles amb tisores especials; hi ha un sac de llana rentada, que tanta
feina donava i valor tenia pels millors matalassos. Al entrar, una renglera d'esquelles penjades amb collar de fusta y badall d'os inicia un cordial dialeg entre el
col.leccionista i els antiquaris.
Com a peça de museu una "silla" de anar a cavall artesana i estètica, es veu que era per a nuvies en temps molt antics. El col·leccionista diu que la va comprar per a la seva dona, (faltaria saber si ella si hi va voler muntar).
col.leccionista i els antiquaris.
Com a peça de museu una "silla" de anar a cavall artesana i estètica, es veu que era per a nuvies en temps molt antics. El col·leccionista diu que la va comprar per a la seva dona, (faltaria saber si ella si hi va voler muntar).
A Un passadís gran es veuen carros que aquest noi d' Albelda ha comprat i restaurat.
Un d'ells molt llarg carregat amb carretells;
una tartana tal qual que servia pels desplaçaments pel terme e la gent de
diners dels temps dels cacics.
Un cotxe de cavalls molt ben presentat, que
sembla una calessa de ciutats d' Andalusia, però que devien ser els que es
feien servir abans del motor, i que per aquests pobles pot ser ningú tenia.
A un altre apartat on es puja amb aquelles
escales de fusta, hi ha tota mena de forques i cribes de diferent tamany, algun baül, i gàbies
on es tancaven els pollets amb la gallina. Hi ha guardada una màquina de
ventar.
No menys curiosa és la exposició de mobles
antics, hi ha una taula i cadires de fusta massissa, un armari de dues portes que
es tancava amb riosta, i un foc de llenya amb les seves eines per atisar-lo i
escalfar el menjar. Una cuina de ferro que s' escalfava amb llenya, cuina
econòmica deien a Albelda. Llits de
barrots a la capçalera i als peus, i un de ferro ben treballat, models de llits de poble dels que ens aixecavem,en aquells temps, que anàvem a mestra. O sigui a l escola on les taules eren pupitres per
a dues criatures amb el seu tinter, i els seients tot d'una peça; Carles també te un
pupitre d' aquests guardat, i una taula amb cadiretes de parvulari.
Encara hi ha una bodega amb unes premses per
xafar raïm. Una que fan servir. L' altra molt gran de segles passats que es
feia girar amb somers
En aquest mateix reportatge hi ha els objectes, relacionats amb la ferreria, guardats pel besnét d'un ferrer; fins i tot sent d'un poble mes amunt de
Saragossa, -Pinseque- es pot afegir algun detall aquí, per que recorda l´ofici
de ferre tan necessari en aquell temps
als nostres pobles inclús per ferrar
Es mostren tota mena d'eines , martells, jung, astrals, ganivets, claus enormes que forjaven aquests artesans. Escopetes, un trabuc,
ràdios i gramoles antigues, guarda el col·leccionista, fins i tot una armadura.
Es veuen un carro,un bolquet que es petit pèr descarrgar, i el morral que es penjava al cap del animal amb
el pinso. També aladres i estris de fer moure la terra.
Inevitablement
es parla de somers i d' altres cavalleries per tirar dels carros i treballar la
terra. L'estrany es que ni a Pinseque ni a Albelda e van veure ferradures,per ferrar els cascs desgastats per al que
els ferrers tenien tanta feina.
Els antiquaris del reportatge comentaven el
valor en € que tindrien alguns mobles carro i objectes. Els col-leccionistes diuen que no te valor.U que el valor que te tot això no
es tassa amb diners.
J. Motis P gener 2013