La existencia e identidad del habla de la Franja no cambia con la política. Ese hablar en la zona oriental de Aragón, es una modalidad de Catalán.
Este escrito es de 2010 cuando se estaba poniendo en marcha
una Ley de Lenguas reconociendo la realidad , naturalidad y derecho del uso del Catalán en territorios que administrativamente pertenecen a Aragón. Se aporta un resumen del trabajo y publicaciones de las últimas décadas para llegar a
ese punto.
El trabajo de tantos años es el mismo, la realidad del habla no la
puede cambiar nadie.
Lo que era esa tímida Ley, ha sido
anulada. Ahora administran los que se oponían.
EL CATALÀ A l'ARAGO
Des de sempre, amb tota naturalitat, al poble es parlava el que els pares i tot el veïnat tenien per costum.
Sempre havia estat així i ningú qüestionava res.
El Castellà, era el que
s' ensenyava a l'escola; entre els alumnes es parlàva la nostra llengua i amb
els ensenyants la considerada "oficial". Una era d`estar per casa, i l’
altra la oficial, la dels llibres , la escrita.
Quan se sortía del poble, de viatge o
definitivament, els nascuts en aquesta zona es trobaven desubicats amb poc reconeixement i dificultats per
poder comunicar amb la nostra manera de parlar. A la zona d’ Aragó era un
chapurreau, inevitable, de poble. A Catalunya un català mal parlat, que amb
confiança provocava riure, y si no et coneixien, menyspreu.
Al aprendre la assignatura a la Universitat i
veure que hi ha variants de Català com d’ altres idiomes,-el castellà mateix
n’es un bon exemple- , vam anar comprenent que tan legítim i respectable és Català de La Franja com altres variants, tenint en compta que te paraules
castellanes, per proximitat, i expressions pròpies que, moltes vegades, son
paraules perdudes del propi Català mes antic.
ASSOCIACIONS
Per aquest camí del coneixement de la llegua, als
finals dels 70 i anys 80, va sorgir a tota aquesta zona d’ Aragó de parla
catalana, el concepte de Franja de Ponent, en el sentit de ser la zona on mes
cap a ponent es parla Català, no pas com la invasió de Catalunya, interpretat
per alguns.
Aquesta franja abasta unes comarques que segons la
ubicació geogràfica de N a S, son: la Ribagorça, La Llitera, el Baix Cinca i el
Matarranya, totes aragoneses tocant a Lleida i a mes el Matarranya toca a
Tarragona i Castelló .Cada una d’ aquestes comarques te unes particularitats,
amb unes petites diferencies en la parla. Aquestes diferencies inclús es noten
molt a cada poble, amb vocals mes o menys obertes. La “e” d’Albelda de “mame”
és única.
Així , de cada comarca entre aquests anys 70 i 80
van sorgir associacions, amb una inquietud comú: el reconeixement i
dignificació de la nostra parla. Reconeixement de les particularitats parlades
i possibilitat d’ aprendre a escriure, que, com qualsevol altra llengüa amb moltes variants, te una
gramàtica i unes normes. Van sortir publicacions
escrites en Català i es va començar a reconèixer com a assignatura per
aprendre. Van aparèixer escriptors i col•leccions de llibres, grups de musica i
tota una moguda cultural.
Aquestes associacions van fer un gran paper per la
conservació de la llengua dels nostres avantpassats, ja que al ser d’ estar per
casa i menyspreada, pot ser cada vegada s`hagués parlat menys. I mes, quant la
gent no viu tancada al poble.
A la Llitera va ser Iniciativa Cultural Per La
Franja, que va treure la revista Despertaferro, Sembla que la revista va
desaparèixer però va quedar el caliu del seu esperit amb activitats d’ aquest
nom.
A la Ribagorça hi ha el CERIB, Centre d’ Estudis
Ribagorçans,
l' Institut de Estudis del Baix Cinca, , te molt
de pes a tota la zona amb escriptors i activitats importants a Fraga i Mequinensa.
L Associació Cultural del Matarranya és on hi ha
mes consolidació d’ aquets esperit de mantenir la parla, reconeixent el Català.
Publicant els contes populars, llegendes i narracions dels avis, son únics.
Inclús aconsegueixen compartir la gramàtica per escriure el català correctament
amb les seves expressions i paraules pròpies.
Aquestes associacions des de que actuaven en
àmbits comarcals publicaren un bon nombre de llibres, d’autors de les comarques
catalanoparlants d’Aragó, amb poesia , assaig i narrativa popular .A mes han
editat diverses publicacions periòdiques en llengua catalana. Han anat
organitzat trobades culturals, cursos de llengua i campanyes d’ ensenyament de
la llengua Catalana, a favor de que sigui cooficial, com a dret a aprendre la
llengua que es parla.
INICIATIVA CULTURAL PER LA FRANJA
Al 2003 des d’ el Baix Cinca, Josep Galan ( + ) va
influir molt per que es fes realitat el que treballessin juntes aquestes
associacions, que van respondre molt bé a aquesta iniciativa. Es va fundar així
la INICIATIVA CULTURAL PER LA FRANJA.Cada una d’ elles fa una aportació
d’autors i activitats
Així mateix va sorgir la revista TEMPS de FRANJA,
per la que es treballa molt al Matarranya, on participen representants de les
quatre comarques, amb noticies, opinions, personatges, a més, de temes
relacionats amb Catalunya i Aragó.
Amb aquest moviment per la dignificació de la
llengüa, als pobles petits s’ ha anat ensenyat el Català i s’ han fet
publicacions bilingües amb tota normalitat. Als pobles una mica grans , hi ha
hagut reaccions en contra.
Hi ha
algun grup que no pot reconèixer de cap manera que el que es parla és Català,
interpreten que aquest reconeixement és com una imposicio Catalana , i que, si
no es xapurreau, ha de ser l’ idioma lliterà , albeldà`o del nom de cada poble
o comarca, amb la idea, encara mes tancada, de que la parla de cada comunitat o
comarca ha de portar el seu nom. Sembla que des del mes elemental sentit comú
es pot veure que altres idiomes, com l' Espanyol, tenen moltes modalitats i per
això no s’ en fa un idioma de cada una, com per exemp, el canario, jerezano,
chileno, cordobes, d’ Argentina, i un llargissim etc.
LLEI DE LLENGÜES
Va anar sorgint la idea i la reivindicació, que es
fes una llei, per el reconeixement oficial d’ aquesta llengua, a mes del
Aragonès, o sigui, el trilingüisme d’ algunes parts al d’ Aragó. Ja fa anys que
s’ en venia parlant, i que s’ anava oblidant.
Va costar molt, des de Saragossa ,que el Gobern d’
Aragó, agafes definitivament aquest projecte de Llei per aprovar-lo. Com a tot
projecte hi havia molts articles, i es va cedir en petites coses per a
poder aconseguir la totalitat acceptable, ja que hi va haver resistències
d’alguns grups politics, uns per excés s i d’ altres per defecte.
El dia 30 de desembre del 2009, va ser publicada
als BOA . Es reconeixía la cooficialitat del Català en els pobles on es
pala, i la del aragonès. Amb tots els drets que aquesta cooficialitat suposava.
Els que estaven a favor d’ això estaven satisfets,
es tenía que posar en funcionament, en tres anys,
S'Estava creant Consell General de
Llengües amb persones competents, així com l’ Acadèmia del Català i la del
Aragonés.
Els que s’ oposaven a aqueta llei, van buscar
signatures en contra de la “invasió catalana” i coses d’ aquest estil. Inclús a
pobles que es portava el bilingüisme amb naturalitat apareixien comentaris com que el que parlem no es Català, que per aprendre
idiomes millor els mes internacionasl com l’ Angles…etc, quan esta
comprovat que l’ aprenentatge de la parla familiar, i les habituals en en el bilingusme, facilita tots els demés
aprenentatges i que no suposa cap dificultat ni
esforç afagit a la població, si no tot un dret.
Josefina Motis , 2010-11per La Rambla
(Al entrar al Gobern d Aragó aquests que se hi oposaven la LLei va ser anulada al 2013.)
Se corona el año 2013 con escritos en Catalán y Castellano, los idiomas habituales,
En Ingles intentando aprender y entender.
En Frances repasando y recordando.
Por la diversidad, la convivencia, la tolerancia,la solidaridad y el buen hacer, despedida de año
