Passat, pressent, i...futur?

Redacció amb Paraules d' Albelda 
Amb les paraules albeldanes allavontes, barruntar, cardigas,engrescar, entortolligar escunçar, esquerar. estorrufat esparchit. chicarro. panialla valdragues, riosta, torrodans es fa un exercici de composició. Se hi afegeixen: conversacions cremalls, sialls, timó, cholibarda soven, pllasa, llavadó, llavà . lloc, corraletes, detrás.cllaus, topi,

mixons.

 Sont  molt grans elles. Poden tenir de 85 fins a 90 i pico d’anys

Si t’escunsaves  a  escoltar les seves conversacions, o els hi preguntaves coses, s’ engrescàven  amb les seves xerrades tan entortolligades i plenes d’històries.

Son enciclopèdies  del passat, de records, que per sort, encara podíen  expressar, fa poc.

En els episodis de la seva vida que  una recorda tan bé, i que fan de tan bon escoltar, hi ha poemes de la Guerra de Cuba, paraula per paraula, semblen peces del romancer : “Quan anaven a fusellar un rebel i preguntar-li el nom resutà que tenia el cognom del que dirigia als que havien de disparar, era el seu fill….” ´

Es van escunçar en el temps dels conflictes del 36 en plena joventut, van veure passar pel poble, soldats i d’ altres mes baldragues ,anarquistes ells. Fins i tot una va ser cuidadora molt engrescada de la filleta d’ una parella que estaven massa ocupats per atendre-la.

Van venir temps de misèria, la postguerra allavontes teníen que barruntar el mes necessari, de la terra.  Repartint, no els hi va faltar el menjar.

Van tenir els seus xicarrons, es van esquerar prou be pel temps que estaven.

Encara que sempre han esta al lloc, els canvis que han vist esparchits per tot el mon han estat molt grans.

To va fer un gir ,  els llavados de la font de la pllasa, les fontetes dels carrers i les piles de llavar a casa. El deixar els cremalls, les farrolles i els topins. Les portes de fusta tancades amb riosta dels corrals van canviar per cllaus i serralles mes fines, per adequar els espais, quan es va motoritzar el treball del camp i les corraletes y corrals es van fer granges mes modernes.

Molt estarrufades de tot això, diuen però, que hi ha coses de sempre, com els tarrocs, la panialla, y els cardigasos. Y no diguem de sialls, timó i xolibarda. Els torrodans, i tots els mixons.

Entre les coses de sempre i les que han canviat, s’han posat en el pressent, molt virtual. Veuen com es seus descendents es posen davant d’ una pantalla i no saben pas que fan tant de temps allà.Però una d’ elles tota estarrufada, diu que per aquesta pantalla, un día, va veure una dona que la saludava des de  Brasil i amb la que parla soven. Es la "nena" que va cuidar durant la guerra.  Li pregunta si els seus pares van ser bons, -"la gent que lluitava tan per la igualtat i la solidaritat no podia ser dolenta"- li contesta. Sempre es van recordar amb carinyo. Mai es podien arribar a imaginar una comunicació aixi.

Nosaltres tampoc.
El futur es el día  de demà, un any més es un temps guanyat. Per a

Nosaltres, també.

Barcelona , juny 2011, Josefina Motis