La Rambla, revista d' Albelda, va sortir esplèndida en el seu moment, a mitjans d'agost , quan no tenia forces ni moviments per obrir-la. Actualment , ja recuperada, encara convalescent i cansada, puc fer un resum del seu contingut.
A la editorial, Ester Sabaté evoca el Verano Azul i fa un convit a estiuejar a Albelda.
Com de costum, les associacions exposen les seves idees i projectes. Aquestes associacions, una forma de convivència al poble on sempre les relacions veïnals han estat importants, es mantenen molt actives.
A mes, les festes de Sant Roc, el apartat de Casa de la vila , una interesant entrevista, els albeldenses al mon, el magazine on participen els lectors i alguna nota de premsa omplen les cinquanta pàgines de la revista.
Em va agradar especialment, la entrevista a Mª Carmen Birtria Navarro, que es va instal·lar a Albelda com a peluquera al any 72 i fa poc que s’ha jubilat, ella agraeix a la clientela, però segur que també la trobaran a faltar .
El comiat de Anna Bitria als arbres del passeig que van arrencar, es sensible i emocionant ” De sombras prodigiosas.. hoy son ya el pasado...compañeros de paisaje..crecidos conmigo y caidos ántes que yo..”
I un noi, Cristian More Coloma, que viu a Hèlsinki formant part de la orquestra sifònica de Finlàndia i explica la seva experiència per Europa. Va a Albelda sempre que pot, és un esplèndid albeldanet.
En els esports el futbol sala esta de enhorabona, ha passat a primera regional. El futbol, amb menys sort per les lesions, però sempre endavant amb il·lusió.
Les dones acomiadaven una junta, i donaven la benvinguda a la nova.
Els jubilats seguint amb les seves activitats i renovant-les.
La rondalla Sant Roc amb les seves pauta culturals i creatives al poble i a fòra.
A la biblioteca ”leer es crecer” com a projecte de lectura.
Sempre tan actius els de la penya “lo magre” als seus 30 anys.
A les pàgines de casa de la Vila s’explica la reorganització del tràfic, la renovació del DNI , es recorda la presentació del llibre de Eliseu Trenc. La remodelació dels patis del carrer Torrent de Baix , millores a alguns carrers deteriorats i al camp de futbol, i els canvis del passeig on van treure tots els arbres. Diu que estaven malalts però no ho semblaven gens.
Al article "Sant Roc ja te Campana" , es recorda quan se hi anava en professó, i les costums actuals amb la campana recent estrenada a la ermita.
Esta molt be la referencia a Vicente Salas, important economista, que explica el difícil que va ser estudiant a un poble en el seu temps, sent fill de pagès s’esperava que fes el mateix. Que ens ho diguin a nosaltres, quan una mestra ens va agafar a un grupet per fer el batxillerat, ens van dir a mes de orgulloses, supersticioses, de vestit descolorit i espardenyes no sempre noves...
Com de costum els mossos i carreters fan atractives festes recordant les activitats del camp com la sega , trilla i sembra, que semblen de temps remots, encara que no fa pas tants anys.
Josefina Motis,
Novembre 2017
