Sociedat rural: Historia de la Litera

Historia de la llitera

Darrerament C.-E. Corbera Tobeña, ha presentat a varis pobles de la Llitera, el llibre "Nobiliario de la Litera", Es un immens i extens treball de dades històriques de la comarca.

HI ha un capítol sobre "La Infanzonía"- títol nobiliari al Aragó, el seu significat, el seu paper, i la seva presència a la comarca

En el seu contingut "Linajes" son 500 pàgines que recullen cognoms, i descendents d' aquests, de tots el pobles de la  Llitera 

Mes de 20 arxius consultats i 8 pàgines de bibliografia.
Tot plegat massa extens per fer un petit article.

 Es fa un resum del capítol d' Historia a la Llitera,
Després d' una descripció de la comarca, situació i pobles que hi formen part, destacant el seu caràcter fronteres amb les demés d ' aquesta franja. Es poden recollir unes dades històriques exposades al inici del llibre. Com es van viure les diferents etapes de manera local.

A la LLitera hi ha un ampli registre de monuments que demostren que va ser habitada a la Edat de Bronce i ja en el Paleolític Inferior.

Al segle II A C va ser conquerida pels romans on van deixar assentaments en forma de vil·les per explotació agrícola i ramadera i reconegudes construccions.

Al 711 va ser ocupada pels musulmans. Ara la Llitera formava par del districte de Lleida, sent la frontera superior de Al Andalus. Hi havia línies defensives
entre les que formaven part les fortificacions de Tamarit, Albelda, Sant Esteve, Castellassos i Castillonroi. En aquest període hi va haver un gran augment demogràfic.

La reconquesta cristiana va ser complexa, anaven perdent i recuperant diferents castells i poblacions.

Al1149 tota la LLitera estava en mans de cristians . la Llitera Alta era dels Condes D'ager. , Tamarit era feudatària del Rei d' Aragó , Albelda del conde d'Urgell. Binefar i Vencillón se pusieron en tutela de militares I Esplus fou entregada al cabildo de Roda.

Els segles XIV i XV van ser de penúria i recessió demogràfica degut a males collites, pestes i plagues

El segle XVII va ser fatal per la Guerra de secessió. Tamarit ve ser tres vegades assetiada per l'exercit francès. Molts poblets es van deshabitar desapareixent per sempre .

El segle XIX també va ser difícil. La llitera pati en forma directa la guerra de la Independència. En especial Tamarit.

A partir de la Constitució de Cadis ,al 1811 la noblesa va veure disminuïdes les seves rentes amb enormes obligacions socials. Després, processos desamortitzadors van permetre assentar-se de nou i va seguir un ràpid augment de vida social , tant municipal com a provincial.

Les guerres Carlistes també afectaren La Llitera, en la seva part alta, a pobles com Camporrels, Baells i Baldelluo van tenir lloc enfrontaments.

L' arribada del canal d' Aragó i Catalunya en el segle XX va canviar la fisonomia de la comarca.
Al 1909 es va acabar la obra del sifó d'Albelda sent una obra d' enginyeria molt important.
Al passar les terres de secà a regadiu va ser una gran transformació de la comarca i es va consolidar com a important nucli de població.

La guerra del 36 també va tenir gran impacte en aquetes terres., Hi va haver molta violència,
(de la que es tindria que aprofundir molt amb els motius), 
es van perseguir famílies acomodades i es van destruir i arxius que fan difícil la reconstrucció del passat.
( La post guerra també la van fer dura els guanyadors amb exilis molt llargs, persecucions, presos, cases i camps saquejats) .

Les pàgines d'història d'aquest llibre corresponen al al publicat amb el títol  "LA burgesia en època moderna , personages relevantes y palacetes señoriales "
de C E Corbera Tobeña.
Carlos Enrique Corbera Tobeña , natural d 'Albelda veí de Saragossa, és llicenciat en Dret
. Máster en dret Nobiliari, Genealogia i Heràldica . Investigador d' aquest temes , ha tingut premis i el reconeixement per part de institucions importants.