Estiu. Records de les Festes Majors . S.Rural

RECORDS DE LES FESTES MAJORS

Diuen que una imatge val mes que mil paraules;  tambe pot ser que una paraula valgui més que mil imategs.

Van sortir per TV algunes persones parlant de les festes del poble que van donar algunes detalls del temps antic, però no van dir quasi res que recordes les festes .De tota manera, això va servir per recordar totes les vivències d’aquells temps quan l’ il·lusió era mes gran, ja que era el principal que teníem.

 Il-lusió es la paraula  que val...

Les d’ estiu eren més lluïdes.

Aquestes festes de mitjans d’ agost en endavant, tradicionalment, venien a ser com un descans després del treball de la sega i trilla tradicional , un trencar rutines per començar de nou. En els darrers temps s’enredaven una mica amb la recollida de la fruita, però la gent les celebrava igual. La de hivern era al acabar la collita d’olives.

Al estiu uns quants dies abans ja eren especials. Ens anàvem a provar el vestidet que ens feia la modista i que ja ens servia per tot l’any. Hi ha que destacar que al poble hi havia modistes estupendes, la nostra la millor, era artesania pura el que feien amb un retall de roba i els brodats que hi posaven.

Venien les germanes que teníem fora, i d' altres parents, que anàvem a esperar al cotxe de línia amb tanta alegria.

 Es feien envelats davant dels bars i de la taberna; es preparava la pista de ball, i el saló del Guel. La vespra arribava l ‘orquestra, sempre bona, amb molts musics i vocalista. Alguns anys venien unes “bedettes” molt pintades, per fer espectacle com revista.

El dia assenyalat, ben mudadetes amb sabates i el vestit nou anàvem a la celebració religiosa cantada i amb orquestra, que després feia un concert amb bona música al saló , quasi sempre l’escoltàvem des de la porta o escaleta d’ entrada.

Després sempre hi havia bons banquets a les cases , els millors macarrons, arròs y escudella del any- a mes de bons rostis i flams.

Al estiu el segon dia s’ anava a  l'ermita Sant Roc sense haver dormit, molta aventura i barrabassades pel camí 
No cal dir que hi havia sessió de ball tarda i nit.

Un dels millors records era el cine. A Albelda sempre es van fer bones pel·lícules. Ara quan es parla de pel·lícules clàssiques, resulta que les havien fet al poble,  Las Nieves del Kilimanjaro, Fuego Verde, Cuando ruge la Marabunta, etc. i les millors de Hitchkoc. L' entrada valia un duro, era tot un esdeveniment tenir aquesta quantitat per això. Era tan emocionant l’espera, amb les parets plenes de cartells, com veure la pel·lícula.

No faltaven els focs artificials i la traca final, el tercer dia, millor dit la tercera nit, com a comiat.

Els mals record que queden son la por que feien els “cabezudos” que sortien per la tarda, els espants que donaven els “petards” sonant tota la festa, i el mal que em feien les sabates noves, acostumada a portar espardenyes velles, o anar descalça pel camp.

Després quedava el buit de les persones que tornaven a marxar, de la sensació que s’ acabava l’estiu i aviat començaria l’escola, la obligacio d' anar a les hores, el estar tancat, les hores de foscor..
J. Motis P.

Enviat a la revista La Rambla