Sociedad Rural. Renovar y/o Conservar. Coordinar

La gran empresa ubicada a Binèfar, Litera Meat, tenia projectat fer una secadora de pernils al terme d'Albelda. Darrerament des d'aquest poble es publicava el començament dels treballs, després de temps d'esforç, per adeqüar les terres de les parcel.les on esta previst fer aquesta obra. Des d'Albelda es considera un gran projecte de futur per al municipi la secadora de pernils d'aquesta empresa de la Llitera i s'anunciaven les obres amb satisfacció, com un bon projecte per al poble.

Per altra banda, es veu que aquest territori es a les Corques, on ara diuen que hi ha un jaciment arqueològic. Es el CELLIT que fa un manifest públic anomenant la destrucció d'aquest jaciment. Els Amics del Parc de la Llitera i la Ribagorça s'han manifestat en el mateix sentit.

Diuen que és conegut des dels anys 70 y que hi ha materials recollits depositats al Museu Provincial d'Osca.

Indiquen que aquest assentament de la època ìbero-romana es una seqüencia cultural des de la primera Edat de Ferro fins a la Romanització. Hi ha una Carta Arqueològica (inèdita) amb un informe del Departament de Cultura, Educació i Esport en relació al plan de desenvolupament rural de la comarca de la Llitera

Cellit reconeix que el projecte de construcció agroalimentaria a les Corques d'Albelda es conegut de fa alguns anys. Apuntant que la destrucció d'aquest jaciment arqueològic al fer les obres es el darrer element d' una serie d'atemtats contra el patrimoni històric, aqueològic, arquitectònic, paisagistic i ambiental de la LLitera. Que la seva conservació correspon a les institucions locals i comarcals amb la seva relació amb el departamente del Gobren d'Aragò.

Señala cellit que seria imprescindible la coordinació eficaç d'aquestes institucions per evitar actuacions que no respetin el patrimoni cultural.

Davant aquest manifest es por opinar personalment que el projecte de les obres fa temps que se sabia y que les Corques havia estat un territori anònim del que no es parlava ni del contingut històric ni del que hi ha recollit.

Si hi havia inconvenient, o si hi ha tant per conservar i estudiar, es tenia que debatre molt abans. La pròpia carta arqueològica diuen que es inèdita.

Una vegada començades les obres es pot dir que la negligència venia d'abans, per no estar ben definit ni valorat aquest patrimoni. Si s'hagués tingut en compta de bon principi, pot ser les obres es podien fer en un altre indret.

I també es pot debatre sobre si es mes important la historia que pot tenir aquest tros de terra o el benefici que pot aportar aquesta obra al poble i a la comarca. Conservar o renovar, es la questió.

L' Ajuntament d'Albelda ha donat resposta amb una nota de premsa a aquesta publicació de Cellit dient que l'expedient sobre el secadero va ser gestionat pel "Instituto Aragonés de Gestion Ambiental ". Els organismes competents de "Cultura y Patrimonio" van autoritzar els informes sense que tinguessin constància del valor arqueològic.

En el periode d'informació pública, en el que va estar l'expedient per a possibles al.legacions, no hi va haver cap acció ni impediment per part de particulars, associacions u institucions científiques.

Amb el que es demostra la voluntat de transparència i legalitat par part del consistori local.

Afagint que no hi tindria que haver incompatibilitat entre la preservació del patrimoni cultural arqueològic i el desenvolupament sostenible d'aquets municipis.

J Motis P