Dels Bancals als Polígons Industrials.

Sempre tindrem en el fons de la nostra memòria, els camins de sortida del poble. N’hi havia Per totes les bandes s’ anaven creuant, estenent-se per arribar a tots els racons del terme.
El camí de la roqueta, pedregós, costerut, estret, desnivellat, tenia una pedra quadrada a un costat, molt gran i curiosa. Per allà s`anava a uns trossets,   amb uns bancalets de secar envoltats de ruda, farigola, romaní,  “alls de bruixa”… amb roques grises, que feien de paret a algun costat del trosset. Mes cap al poble hi havia els dipòsits de l’ aigua en aquest paratge, amb una baixada embarrancada amb coves, que anava a parar al altra punta del poble
Son records llunyans, ancestrals, el sortir de l’ escola a les cinc de la tarda, anar a berenar el pa amb oli i sal, amb alguna amigueta per aquells bancals i roquetes. O amb una colleta, a voltar pels dipòsits i tirar llirons verds i altres marranadetes, que millor no dir, a l’olla d’ un home que vivia a una cova d’ aquelles.

Va ser una sorpresa que al darrers 80 o principis dels 90, hi va haver un alcalde molt emprenedor a un poble mes gran de la vora, i, ens arribaven unes publicacions anunciant que es feia un polígon industrial, con si fos la cosa mes normal.
Als finals dels 90, hi havia projectes de polígons industrials a pobles mes petits com Albelda i Catillonroi, . Continuava dubtant de si això es duria a terme, o quina sortida podria tenir a unes poblacions on es viu de la agricultura i ramaderia.
Al principis del 2000 el camí de la roqueta ja era una espècie de carretereta ampla i de bon circular, una bona part els bancalets de oliveres i herbes aromàtiques s’ havien transformat en un enorme solar amb totes les instal•lacions per poder instal•lar edificis adients per industries i negocis.

A partir del 2004, en començar a entrar per Internet, era molt interessat veure coses de les nostres viles , va, i surten les empreses del poble. Sorprenentment n’ hi ha mes de quaranta, des de petits negocis, serveis, reparacions, construcció, electricitat, etc…a la mes gran que es Carn Nature. Això a Albelda. A castillonroi hi enregistrades mes de vint, a Tamarit unes de xixanta, A binefar i Altorrico, encara mes Algunes d’ elles s’ han ubicat al Polígon. A Albelda, aquest espai, esta interessant a algun s de fora. A Castillonroi passa el mateix, com segurament a altres pobles.
Sembla que els que van tenir aquesta iniciativa, tenien visió de futur, pot ser com que les petites finques i granges son poc rendibles, hi ha d’ haver altres mitjans de vida, possibilitats d’ activitat i treball. A mes d’ acollir gent de fora, amb l’ immigració que hi ha, sent que hi ha una davallada important d’ habitants a cada poble.
 Actualment queda tot amb un compàs d’ espera per la crisi.quan encara son al començament, sense una economia fluida als ajuntaments.

 Josefina Motis, P      (  Maig 2010 per TdF)