LA LLENGÜA QUE ES PARLA

Pot ser molt interessant , l’ origen, o el saber com s’ ha anat configurant la modalitat de Català que es parla a la zona Oriental d’ Aragó o Franja de Ponent tocant a Catalunya.
 Hem après que en aquesta zona de transició , --on es tindria que valorar la pluralitat de tenir característiques d’ un costat i del altre--, es parla el Català Oriental amb algunes paraules castellanes i sons molt personals:
- Que les llengües parlades no son rígides, tenen moltíssimes variants; en aquesta zona cada poble te unes particularitats que fan que es conegui, per la parla.,d’ on som.
-Y que les maneres de parlar evolucionen amb el temps amb els canvis socials; com que ara hi ha mes sentit comarcal que de poble tancat i es formen famílies de diferents pobles u comarques pot ser, amb el temps, les diferències locals no siguin tan evidents. Ara per ara, encara ho son.

En alguns pobles s’ ah viscut amb força maduresa el reconeixement de la llengua i aprenentatge del Català escrit, encara que sempre hi ha algú que prefereix dir que això es xapurreau. A altres, als llocs mes grans, segons com estan polititzats amb un anticatalanisme absurd,.La FACAO intentava inventar-se l’ idioma Literano, escrivint tal con pronunciem. Es podien veure curiositats tals con “….de chuñ de lañ novantacuatre..” , Per exemple.

No cal estendre’s amb el gran paper que van fer per la nostra reafirmació i autoestima els moviments dels
 anys 80, consolidant associacions a cada comarca i desprès integrar-se a Iniciativa Cultural Per la Franja, d´on surten publicacions, col·leccions de llibres, activitats artístiques i gent de molta alçada.

Sembla mentida -que una cosa tan natural com reconèixer el que es parla a territoris d’ una Comunitat, costi tan de reconèixer, havent-se d’ emplear

rius de tinta, discusions i entrebancs de tota mena per redactar una llei .
-El cas es que enhorabona als que l’ han fet possible,que  aqusta llei de Llengues fos aprovada. Perquè tal con estan les coses pel Aragó mes reaccionari, ha estat una negociació intel•ligent: haver de renunciar a petites parts per poder construir una totalitat acceptable. Les grans negociacions amb gent poc oberta sempre tenen aquesta estratègia.
Si es reconeix la llengua parlada, el Català i l’ Aragonès, d’ algunes parts del territori com a pròpia, no imposada, amb dret a ser apresa i reconeguda és un bon pas
No tindria que haver-hi cabuda el ser interpretat aqust fet  segons la política de torn.
 Esperem que així sigui.