A les revistes locals es publica el nom de les Ass de Dones de cada poble i les seves activitats com a tals. Moltes lifares, excursions, i activitats interessants com a corals o teatre, a mes de cursos d’Internet, biblioteca, idiomes o gimnàstica.
Però el gran treball i paper de primer ordre amb les fines del dia a dia no queda reflexat enlloc. O sigui el paper familiar i social, perquè tant l’empresari pagès, com el de l’ explotació familiar autònoma son un engranatge important de la societat.
La dona rural és tot terreny, el mateix s’ocupa de l’organització de la casa,pintar parets, confeccionar les robes, economia, ordre, mainadera, educadora, cuidadors dels malats de la família, fa el seu hortet amb jardí, treballa a les granges, a collir fruits… col•labora a la feina del camp,
Encara que, hi ha a destacar que, el treball dels pagesos ha estat molt diferenciat per la força física. L’ home s’ ha encarregat més de la feina de portar pesos com sacs o caixons plens, força com dallar, llaurar, podar, manejar maquinàries y tractors. Com a excepció, en aixó dels tractors hi ha algunes que fan feines propies de la agricultura la ramdería
El feminisme no parla del treball de la dona del poble, al camp, al jornal collint olives o fruits d´istiu, a la terra de les petites explotació familiars , o als comerços imprescindibles per aquestes comunitats.
. El passat de la dona rural està molt reflexat a la literatura de algunes comarquesper exemple al Matarranya en totes les col•leccions que s’ han publicat els darrers anys. El Trill. lo Trull. l 'Ass Sucarats, etc Qui no recorda la iaia de la Susanna Antoli de “les Memòries d’ un Altre Segle”, o a la senyora de l’Hostal de Mont-roig, com a totes les ames dels
malaguanyats masos.Actualment va canviant moltíssim l’ economia, comoditats, manera de treballar i de viure. Hi ha una entitat europea de dones rurals que es comunica a traves de la xarxa o viatjant. Darrerament es diu que CERES posa en marxa una base de deades on-line u projecte que neix per a millorar les possibilitats laborals i vitals de les dones agricultores i ramaderes. El seu reconeixent com a professionals
El progrés també es detecta amb l’elegents, i guapíssimes que estan, com amb els cotxassos que condueixen.
El progrés també es detecta amb l’elegents, i guapíssimes que estan, com amb els cotxassos que condueixen.
J. Motis P. 2011
No hay comentarios:
Publicar un comentario