Historias en la Comarca. La Litera. Sociedad Rural

 Va ser impressionant el tenir accés a aquesta informació a  "Somos Litera"  en el  article de Silvia Isàbal "Los Efectos de la oscilación Maldá en la litera".

Sembla que el temps i el clima, del que ara  tan es parla del  canvi, sempre han estat imprevisibles, canviants  i favorables o tremendament desfavorables per l'ambient.

 A la zona mediterrània i a la LLitera  diu que  a la tercera part del segle XVIII  els habitants es van veure afectats per lo que els geògrafs actuals diuen "Oscilación Maldà " un període climatològic on s'alternaven llargues sequeres  amb episodis catastròfics de inundacions.

 La comarca es va veure afectada per una gran sequera acompanyada de temperatures molt altes que van fer malbé les collites de cereals i dels horts.  Hi va haver tal misèria que no hi havia menjar. L'article diu que tenien que agafar-se a les herbes com aliment i segons el metge del temps podien ser bones o dolentes. El prior de Tamarit  afirmava  que mes de 500 persones van haver de marxar per misèria i el perill de malaltia  en que es trobava tot  el partit judicial 

 Aquestes condicions extremes van fer que la salut dels habitants fos vulnerable i  es diu en aquesta informació  que  en el període de  1872. 1873 hi va haver casos de febres a Tamatit i a Sant Esteve.

 En aquest temps la ciutat de Lleida es va veure afectada per una epidèmia de malària  que es va fer endèmica després de varis períodes de catàstrofes meteorològiques. Es creia que era  infecció de l'aire i es va estendre a províncies dels voltants. Va provocar una gran mortalitat i els organismes oficials van intentar intervenir.  Pensant que els caso de aquests dos pobles podien ser contagis, van  fer uns qüestionaris  per omplir  els ajuntaments, els vicaris , i els metges.

 Els símptomes eren febres altes ,mal de cap , convulsions i afeccions a la pell.  Atacava  a totes les edats, infants inclosos, remitía a les  dues setmanes En aquest dos pobles que s'anomenen la mortalitat va ser moderada, no coincideixen les xifres , la mes alta apunta a uns 46.  Els malalts  eren entre les classes mes desfavorides i necessitades.  Els facultatius prescrivien sangries o extracció de sang, així com infusions, productes  per la baixar la febre  i xarops, tot a base d'herbes, arrels i substancies naturals.

En aquest context al 1872 l´Ajuntament de Tamarit  presentà una sol·licitud per estudiar la possibilitat d'una sèquia de reg que agafes agües del riu Esera. Es va fer efectiva  un any mes tard com a Canal de Tamarit  d'aquella època

J motis P