EL CATALÀ A L' ARAGÓ

La existencia e identidad del habla de la Franja no cambia con la política. Ese hablar en la zona oriental de Aragón, es una modalidad de Catalán.
 Este escrito es de 2010 cuando se estaba poniendo en marcha una  Ley de Lenguas reconociendo la realidad , naturalidad y derecho del uso del Catalán  en territorios que administrativamente pertenecen a Aragón. Se aporta un resumen del trabajo  y publicaciones de las últimas décadas  para llegar a ese punto. 
 El trabajo  de tantos años es el mismo, la realidad  del habla no la puede cambiar nadie.
 Lo que era esa tímida Ley, ha sido anulada. Ahora administran los que se oponían.

  EL CATALÀ A l'ARAGO

Des de sempre, amb tota naturalitat,  al poble es parlava el que els  pares i tot el veïnat tenien per costum. Sempre havia estat així i ningú qüestionava res.

 El Castellà, era  el que s' ensenyava a l'escola; entre  els alumnes es  parlàva la nostra llengua i amb els ensenyants la considerada "oficial". Una era d`estar per casa, i l’ altra la oficial, la dels llibres , la escrita.

Quan  se sortía  del poble, de viatge o definitivament, els nascuts en aquesta zona es trobaven  desubicats amb poc reconeixement i dificultats per poder comunicar amb la nostra manera de parlar. A la zona d’ Aragó era un chapurreau, inevitable, de poble. A Catalunya un català mal parlat, que amb confiança provocava riure, y si no et coneixien, menyspreu.

Al  aprendre  la assignatura a la Universitat i veure que hi ha variants de Català com d’ altres idiomes,-el castellà mateix n’es un bon exemple- , vam anar comprenent que tan legítim i respectable és  Català de La Franja  com altres variants, tenint en compta que te paraules castellanes, per proximitat, i expressions pròpies que, moltes vegades, son paraules perdudes del propi Català mes antic.

ASSOCIACIONS

Per aquest camí del coneixement de la llegua, als finals dels 70 i anys 80, va sorgir a tota aquesta zona d’ Aragó de parla catalana, el concepte de Franja de Ponent, en el sentit de ser la zona on mes cap a ponent es parla Català, no pas com la invasió de Catalunya, interpretat per alguns.

Aquesta franja abasta unes comarques que segons la ubicació geogràfica de N a S, son: la Ribagorça, La Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya, totes aragoneses tocant a Lleida i a mes el Matarranya toca a Tarragona i Castelló .Cada una d’ aquestes comarques te unes particularitats, amb unes petites diferencies en la parla. Aquestes diferencies inclús es noten molt a cada poble, amb vocals mes o menys obertes. La “e” d’Albelda de “mame” és única.

Així , de cada comarca entre aquests anys 70 i 80 van sorgir associacions, amb una inquietud comú: el reconeixement i dignificació de la nostra parla. Reconeixement de les particularitats parlades i possibilitat d’ aprendre a escriure,  que, com qualsevol altra llengüa amb moltes variants, te una gramàtica i unes normes. Van sortir publicacions escrites en Català i es va començar a reconèixer com a assignatura per aprendre. Van aparèixer escriptors i col•leccions de llibres, grups de musica i tota una moguda cultural.

Aquestes associacions van fer un gran paper per la conservació de la llengua dels nostres avantpassats, ja que al ser d’ estar per casa i menyspreada, pot ser cada vegada s`hagués parlat menys. I mes, quant la gent no viu tancada al poble. 

A la Llitera va ser Iniciativa Cultural Per La Franja, que va treure la revista Despertaferro, Sembla que la revista va desaparèixer però va quedar el caliu del seu esperit amb activitats d’ aquest nom.

A la Ribagorça hi ha el CERIB, Centre d’ Estudis Ribagorçans, 

l' Institut de Estudis del Baix Cinca, , te molt de pes a tota la zona amb escriptors i activitats importants a Fraga i Mequinensa.

L Associació Cultural del Matarranya és on hi ha mes consolidació d’ aquets esperit de mantenir la parla, reconeixent el Català. Publicant els contes populars, llegendes i narracions dels avis, son únics. Inclús aconsegueixen compartir la gramàtica per escriure el català correctament amb les seves expressions i paraules pròpies.

Aquestes associacions des de que actuaven en àmbits comarcals publicaren un bon nombre de llibres, d’autors de les comarques catalanoparlants d’Aragó, amb poesia , assaig i narrativa popular .A mes han editat diverses publicacions periòdiques en llengua catalana. Han anat organitzat trobades culturals, cursos de llengua i campanyes d’ ensenyament de la llengua Catalana, a favor de que sigui cooficial, com a dret a aprendre la llengua que es parla.

INICIATIVA CULTURAL PER LA FRANJA

Al 2003 des d’ el Baix Cinca, Josep Galan ( + ) va influir molt per que es fes realitat el que treballessin juntes aquestes associacions, que van respondre molt bé a aquesta iniciativa. Es va fundar així la INICIATIVA CULTURAL PER LA FRANJA.Cada una d’ elles fa una aportació d’autors i activitats

Així mateix va sorgir la revista TEMPS de FRANJA, per la que es treballa molt al Matarranya, on participen representants de les quatre comarques, amb noticies, opinions, personatges, a més, de temes relacionats amb Catalunya i Aragó.

Amb aquest moviment per la dignificació de la llengüa, als pobles petits s’ ha anat ensenyat el Català i s’ han fet publicacions bilingües amb tota normalitat. Als pobles una mica grans , hi ha hagut reaccions en contra. 
Hi ha algun grup que no pot reconèixer de cap manera que el que es parla és Català, interpreten que aquest reconeixement és com una imposicio Catalana , i que, si no es xapurreau, ha de ser l’ idioma lliterà , albeldà`o del nom de cada poble o comarca, amb la idea, encara mes tancada, de que la parla de cada comunitat o comarca ha de portar el seu nom. Sembla que des del mes elemental sentit comú es pot veure que altres idiomes, com l' Espanyol, tenen moltes modalitats i per això no s’ en fa un idioma de cada una, com per exemp, el canario, jerezano, chileno, cordobes, d’ Argentina, i un llargissim etc. 

LLEI DE LLENGÜES 

Va anar sorgint la idea i la reivindicació, que es fes una llei, per el reconeixement oficial d’ aquesta llengua, a mes del Aragonès, o sigui, el trilingüisme d’ algunes parts al d’ Aragó. Ja fa anys que s’ en venia parlant, i que s’ anava oblidant.

Va costar molt, des de Saragossa ,que el Gobern d’ Aragó, agafes definitivament aquest projecte de Llei per aprovar-lo. Com a tot projecte hi havia molts articles, i es va cedir en petites coses per a poder aconseguir la totalitat acceptable, ja que hi va haver resistències d’alguns grups politics, uns per excés s i d’ altres per defecte.

El dia 30 de desembre del 2009, va ser publicada als BOA . Es  reconeixía la cooficialitat del Català en els pobles on es pala, i la del aragonès. Amb tots els drets que aquesta cooficialitat suposava.

Els que estaven a favor d’ això estaven satisfets, es tenía que posar en funcionament,  en tres anys,

S'Estava creant Consell General de Llengües amb persones competents, així com l’ Acadèmia del Català i la del Aragonés.

Els que s’ oposaven a aqueta llei,  van buscar signatures en contra de la “invasió catalana” i coses d’ aquest estil. Inclús a pobles que es portava el bilingüisme amb naturalitat apareixien comentaris com que el que parlem no es Català, que per aprendre idiomes millor els mes  internacionasl  com l’ Angles…etc, quan esta comprovat que l’ aprenentatge de la parla familiar, i les habituals en en el bilingusme, facilita tots els demés aprenentatges  i que no suposa cap dificultat ni esforç afagit a la població, si no tot un dret.

   Josefina Motis , 2010-11per La Rambla

(Al entrar al Gobern d Aragó aquests que se hi oposaven la LLei va ser anulada al 2013.)

  Se corona el año 2013 con escritos en Catalán y Castellano, los idiomas habituales, 

 En Ingles intentando  aprender y entender. 

 En Frances  repasando y recordando.

 Por la diversidad, la convivencia, la tolerancia,la solidaridad y el buen hacer, despedida de año