...Abans de que arribés l’ electricitat als pobles, era uns temps de foscor, misteri, que tot quedava negre quan es feia de nit. La llum del candil d’oli era molt tènue i bellugadissa. Allà les bruixes i esperits es trobaven en la seva salsa. Hi havia persones sospitoses , de transformar-se i de fer coses dolentes.
-La “velleta de la mort” que tenia les vides de la gent a una bodega amb flametes d’ espelma.Quan una s’ apagava, hi havia una mort o un altra. Quan es posava als peus del llit d’un malalt, la seva espelmeta s’ apagava…
-Un Home home encaputxat, tot negre, que amb la foscor no es veia, anava pujant una escala…per trobar a Marieta.
-Marieeeeta, ja estic a la poooorta -Marieta…¡Ja te tinc!!! Segurament era una trobada, secreta, feliç, però nosaltres ens quedàvem amb l’ espant de la sarpada al cos que ens donava el que ho contava.
-Tu eres hombre e hilaaas? Va preguntar.
-Cagüen, tal i cual ¡¡¡; Tu eres gato y paaaarlas???
Li va donar uns quants cops de farrolla, que malament hagués acabat de no saltar per una finestra
E l’ altre del dia, una persona sospitosa del poble , estava tota plena de garrotades i s’ havia trencat la cuixa d´una ciguda...
(En aquest ambients, el misteri fomentava l’ espiritualitat d’ una manera ingènua, cosa que aprofitaven el poderosos del moment per utilitzar a la gent segons els seus interessos)
Josefina Motis Julio 2011
No hay comentarios:
Publicar un comentario