Estem saturats de comentar, llegir, veure i sentir tot el relacionat amb maneres de parlar, formes d’ expressar-se, les llengües i els seus drets.
Ens podem para un moment per fixar-nos amb els que no parlen i amb els seus drets també.
Hi ha qui no parla per no tenir opinió, falta de criteri, o simplement per discreció o d’altres ocupacions.
N’hi ha uns altres que podent enraonar, alguna limitació els impedeix opinar i raonar amb claredat, I d’ altres, que ni tan sols poden enraonar., Son els discapacitats intel•lectuals, amb trastorns de conducta de més o menys gravetat i retard mental, com l' autisme infantil.
A més hi ha un ample ventall de cause greus a totes les edats. Representen un percentatge de pobleció considerable ls persones que necesiten atenció continua les 24 hores del dia.
No tan sols estan callats, si no que hi ha un silenci i desconeixement sobre ells em els àmbits on no es viuen aquest temes. Desconeixement i falta de valoració per a qui els cuida al àmbit familiar
Reclamem reconeixement i valoració, també, als cuidadors professionals, persones que es dediquen a atendre discapacitas i intel-lectual, trastorns de conducta, i a families que necessiten ajut.
Resum del article publicat a TdF
Josefina Motis, febrer 2010
No hay comentarios:
Publicar un comentario