SIALLS FLORITS Resum del article publcat a LA RAMBLA

-No son plantes de jardí. Ni tan sols son reconegudes com a flors silvestres, ni com plantes aromàtiques
-Pero allà estan per tot arreu, a peu de montanya,
 a les espones, als limits desl camps erms, 
 al poble és el matoll més abundant.
-Estan i han estat sempre envoltant-ho tot pel terme,
on no fan  noça, tan discrets, tan inadvertits.
 No son admirats ni perseguits.

-Vet aquí que, després de tants anys d´anar pel mon,

  en un paisatge de tardor

 -Recordant les figueres que ja no hi son.
-Mirant uns troncs de cirerer antic, una cabana tancada,

  un corral desaparegut, ua magranera ignorada,

 els bancals amarronats,

       -Veig tots els sialls florits com si no els hagués vist mai,
     encara que sempre haura estat aixì.


En uns finals de decembre emboirats, els camps plens d´arbres pelats, fantasmagorics de rames cargolades i borroses,
Paisatges difuminats , o amb un Sol descafeïnat i ataronjat allà  es veuen tots plens de gel o de gotetes  sòlides penjant 
Son els sialls gebrats.


A la primavera del 2005 hi havia unes masses grises a les espones, cargolades i seques amb un vedr tímid a sota.
Eren el sialls rostits per la sequera d’ aquells anys. Disposats ta tornar a revifar , com sempre,
 aquests matolls que no dónen ni trèuen, no estàn ben vistos ni mal, no fan falta ni perjudiquen res ni a ningú,
han estat i estaran avans que nosaltres i després,
representen l´eternitat i els sentiments d´anyorança i nostalgia.

          J. Motis P