Dades
del article.
....Las
Especies Exòticas Invasoras en la Litera......
publicat
a la revista Llitera 3. Havent publicat un escrit del resum dels contingut, es
pren
aquest article especial apart per conèixer millor
aquesta comarca
i
a les especies
que s' han acomodat a les nostres terres.
L'intercanvi
d'espècies es remunta a èpoques prehistòriques. A partir del segle
XV amb el descobriment d' Amèrica va afavorir intercanvii de
nombroses especies vegetals com arbres o pel consum humà. I especies
animals. Son fets reconeguts i documentats . Al segle XIX i XX aixo
va anar en augment. Actualment la facilitat de trasllat ha
augmentat enormement la
capacitat d'
intercanvi. En aquests moments aquest increment
es considerat problemàtic per alguns col-lectius.
Entre
aquestes especies es consideren exòtiques, les provinents de fora
del àrea natural que han estat introduïdes de diferent forma.
Algunes
d'aquestes poden inclús ser beneficioses sense perjudicar la terra
ni l'ambient, com la patata tomàquet, arrós panís , alguns
fruitals, etc
Segons
l' article, si una part d' aquestes especies s'aclimata desplaçant a
les autòctones, es consideren invasores. Per ser invasores, han
de perjudicar al ambient, territori u habitat.
La
Unió Internacional per la Conservació de la Natura -UICN- considera Especies Exòtiques Invasores -EEI- quant l'especie que
s'estableix a un
ecosistema , es un agent de canvi amenaçant per a la diversitat
biològica nativa.
A partir d' aquí hi ha diferents autors, variables,
i teories. La mes generalitzada és que un 10% d'espècies s' adapten
al canvi, i d'aquestes, un altre 10% s' arriben a considerar invasores.
Alguns
científics han donat la veu d' alarma per aquesta amenaça als
ecosistemes, alertant a les administracions, particulars i empresses
per que tinguin en compta que les EEI a mes de provocar problemes
ambientals, aquest
problemes
son també econòmics, socials, i sanitaris.
Des
de administracions autonòmiques hi ha ajuntaments i grups socials
que treballen per evitar l' entrada de EEI , controlar u eliminar les
ja establertes. a més de conscienciar a la població.
Situant-nos
a La LLITERA segons els autors del artickle es recomana:
Prevenció:
les administracions han de regular el comerç i la possessió, a més
de controlar les vies d' entrada de qualsevol animal o planta que
provingui de fora. Conscienciant a la població per que col·labori
amb les administracions ambientals i sanitàries si
es detecta alguna especie susceptible de ser forària desconeguda,
per a ser detectada
i
actuar amb eficàcia, veient
si es suficient el control
o hi
ha que procedir a la erradicació.
Algunes
actuacions que
perjudiquen a
la comarca son individuals, com la plantació a jardins u horts, les
restes no tractades procedents de podes, l' abandonament u descontrol d'animals domèstics, les aigües procedents d'aquaris,
etc.
A
la Llitera les
actuacions conegudes cap a les especies perilloses, son la captura de
gossos assilvestrats,
abandonats prèviament. Societats
de caça ecològica,
i la eliminació de chumberes
a la serra de Sant Quilez per part de l Ájuntament de Binéfar. Pels
voltants de la comarca també es coneix l'
eliminació
d' algunes plantes i animals que poden perjudicar a les persones .
Especies
Exótiques a
la Llitera.
Alguns les consideren EEI, però hi ha que veure si s' han aclimatat
a espais que no perjudiquen, u
si realment poden
ser nocives.
Flora
Variada
i abundant ,es fàcil de controlar si queda en espais propis sense
perjudicar:
- "La
pita , procedent"
d' Amèrica , abundant a Calasanz, no es reconeix
com a nociva.
- L "Arbol del cielo;"
per la seva alçada, es fa al costat de canalitzacions, hi ha que
tenir en compta les abundants arrels.
- La
canya,
d' origen asiàtic, molt conegudes a espones i límits entre finques.
Es
acceptada i utilitzada en tallers i negocis de cistelleria.
- "La
budleya" procedent de Xina , apreciada en jardineria, el vent la
pot escampar lluny
- La
herba "de las Pampas" procedent
de sudamérica, es de jardineria, a la llitera
- s´ha introduït com a
decorativa. El toc d'alarma es per la gran quantitat de llavors i
capacitat expansiva.
- "La
pataca", o patarota, vinguda
d' Amèrica. improductiva
però acceptada, alta i amb flors grogues abunda a Esplus , Binéfar
i Tamarit. A Albelda estava tocant a les fasseres ,al canviarr el
sistema de rec ha desaparegut.
- “La
madreselva “ procedent del E d' Asia , es trepadora de
jardineria , a la Llitera no es considera nociva, però hi ha que
tenir en compta les restes.
- La
“falsa Acacia”, arbre
alt i amb rams
de flors, es acceptat com ornamental, ve del E d' Estats Units. Hi ha
que anar en compta de que no desplaci especies autòctones. A la
Llitera es troba al costat de canal com el de Zaidin o Aragó i
Catalunya.
- “Acacia
“ de tres espines. semblant al anterior en caracters i ubicació.
el fruit la garrofa, va ser aliment de caballeríes. Ve del S dels
Estats Units.
- “L'
arce Negundo”,arbre
petit, procedent del centre de Nortamérica, pot perjudicar els limits dels rius. A la llitera era es veuen
a
jardins i com a arbres urbans a Binéfar.
- La
chumbera,
amb punxes, originaria de de Mèxic,
te fruit aprofitable, a la Llitera esta localitzada en alguns pobles,
A Binéfar es va erradicar per expansiva.
Fauna.
- Es
comenten varies especies aquàtiques
procedents
del continent americà, u europeu, que s' han ubicat a aigües
estancades, embrutant-les i fagocitant les espècies autòctones.
- Es
posa un toc d' atenció a gossos i gats domèstics per evitar el seu
descuit i abandonament
- ................................................
Nota.-
No es mencionen
al
article de Llitera 3 les bandades de jabalis (porcs senglrars) que els darrers anys
estan deixant rastre pels camps de la Llitera i poden ser un perill a
la nit al
conduir pels camins.Estan
baixant d' algun punt de més
al Nort on no s´ha tingut en compta el seu hàbitat
natural. Estan desubicats. Seria important recuperar el seu espai
natural
i evitar desplaçaments
perillosos per a ells
i les persones.
Josefina Motis, abril 2014
