La emigració de Teruel La LLitera, tema en primera línia d'actualitat, amb la publicaciò i difusió del llibre "Los que se Iban en Septiembre" de Silvia Isábal Mallen. De fet el llibre explica varies èpoques, comarques d'on s'emigrave i territoris de destí. Ha estat mol ben valorat als llocs on s'ha presentat el llibre i com ha estat tractat per les entitats culturals de la zona. La publicació de Josep Espluga a la revista Temps de Franja dona informació exacta del contingut del llibre i del seu valor.
El tema ens ha recordat, en particular, com es va viure a llocs determinats la vinguda d'aquests emigrants de Teruel, en aquest cas al poble d'Albelda on es van instal.lar varies famílies en la època que venien del Matarranya a La Llitera.
Segurament que sortien del seu origen amb cobertura econòmica, u possibilitats de recuperació, ja que quan arribaven tenien a la seva disposició la finca u terreny amb habitatge mes o menys potable, com eren en aquella època a totes les finques on es vivia en temporades de mes feina. No hi havia electricitat al camp ni lavabos per cabanes u coberts, (es podia anar al corral , a algun bancal amb plantes altes, u altres amagatalls. Totes les nenes vingudes tenien bicicleta per anar la l'escola, una d'elles anava a vendre llet pel poble.
El cas es que amb tot el que representa aquest canvi, es van instal.lar ràpidament amb les torretes o cabanes que hi havia a les finques, fent establiments mes còmodes i corrals molt grans, quedant millor acomodats que la gent de sempre. Amb les habitatges reparats, tenien millors candils i tot molt curiós amb uns bons jardins.
Van ser molt ben acollits, fent un veïnatge agradable i de bon tracte. Entre la joventut es van formar algunes parelles, una d'elles va ser el meu germà amb una Pallarès, incloent aquest cognom a la família. Mes tard un nebot va fer parella amb una Celma mol ben situada amb terres i granges
Aquests teruelinos es van distingir per tenir iniciatives diferents i dinàmiques. Van transformar les finques per aprofitar millor els regs, van fer plantacions d'arbres fruiters fent els bancals mes grans i es van dedicar al negoci dels animals, tosinos en quantitat, vaques de les que feien negoci amb llet i novillos, cabres, el volatam també en mes quantitat Es pot dir que van canviar la economia i manera de viure del poble. Amb el temps es va anar consolidant una empresa de carn i piensos, Carn Nature, (Pallarés Nadal) que es va fer molt gran i fa distribució a varies zones del país.
Les famílies del poble eren mes conservadores, tenien les finques sempre iguals els olivers u ceps als voltants dels bancalets i portaven sempre el mateix ritme amb el cultiu de cereals. Unes poques gallines, un tosino per vendre, un per mondongo, alguna berra per cria y els animals de treball en la època abans dels tractors i maquinàries.
Un bon record es que la família on va entrar el meu germà sempre em van tractar com una més, anava a passar algunes tardes al estiu a la seva torre a bordar, -allí tothom treballava-. Em donaven un berenar boníssim, si em quedava a dormir passava molts apuros de panxa, per anar al corral hi havia dos cabres a la porta donant cops.
Aquesta relació familiar també em va facilitar conèixer pobles i famílies del Matarranya, sempre una grata experiència quan ja amb la meva familia de Barcelona anavem a Fontdespala des d'on fèiem excursions a Valderroures, Monroig, Peñeroya, la Mare de Deu de la Font i un pantano molt gran a un lloc alt, entre altre indrets.
Així que aquesta emigració va tenir resò en la vida de moltes persones, i la publicació del llibre ens fa viure els records del que va suposar aquest fenomen social.
Josefina Motis
Se quisieron y respetaron como animales de trabajo, 
Luz de verano/ en tarde calurosa/ árboles en flor
Mirando al cielo/ sonreía la luna,/al anochecer
El cielo oscuro / muestra luna creciente/ con su sonrisa
Imagen compatida . Luna Llena
La permanencia/ de ese árbol gigante/ meses y años
Cuando atardece/ la oscuridad invade / lentamente
Termina julio/ se despide con calor/ hasta otro año
